Del vint al vint-i-cinc de gener s’ha celebrat a Nairobi, Kenya, la setena edició del Fòrum Social Mundial, la plataforma de la societat civil internacional -oposada a la globalització neoliberal- més influent del planeta.
Són múltiples els eixos temàtics que habitualment s’aborden a les trobades anuals del FSM, la xarxa global altermundialització nascuda a l’any 2001 a la ciutat brasilera de Porto Alegre. Qüestions totes elles que van sempre relacionades amb les diferents situacions d’injustícia i opressió que es donen arreu del món, inclosa la vessant ecològica. Les reunions anuals del FSM esdevenen el moment més àlgid d’aquest ‘moviment de moviments’, degut a la confluència de desenes de milers de persones i militants socials provinents dels cinc continents, connectats durant tot l’any a través d’Internet i que durant uns dies aprofiten el fet de conviure en un mateix espai per establir contactes directes, explicar-se el que fan, compartir problemes i discutir propostes d’accions conjuntes.
Enguany, la presència de la causa sahrauí al FSM ha estat força rellevant, tant a les manifestacions realitzades com als tallers, conferències, exposicions, concerts... i pronunciaments públics. Una clara prova és la moció aprovada pel col·lectiu de parlamentaris del FSM a favor ‘del poble sahrauí, que lluita per recuperar la terra ocupada pel Marroc’, i en la qual es reclama ‘la immediata aplicació de les resolucions de l’ONU i la realització d’un referèndum lliure i just per a l’autodeterminació del poble sahrauí’.
L’impacte sahrauí al FSM és tot un símptoma del canvi de rumb experimentat darrerament en l’abordatge del conflicte d’aquesta zona del continent africà, un canvi profund que esperem acabi convertint el 2007 en un any clau per a la llibertat del Sàhara Occidental. Perquè quan la comunitat política internacional sucumbeix davant les pressions de la dictadura marroquina, ajudada per països amics suposadament democràtics, aplicant –per activa o per passiva- una estratègia de guerra contra el poble sahrauí, llavors, esdevé un objectiu cabdal el fet de treballar a favor de l’enfortiment de les relacions entre la resistència sahrauí -i aquells que els hi prestem suport solidari- i la resta de la societat civil internacional que lluita per estendre la democràcia i aconseguir l’aplicació dels drets humans, individuals i col·lectius, a tots els racons de la Terra.
Ens alegrem, doncs, de l’esforç esmerçat des de la ‘delegació civil sahrauí’ per estar present a Kenya. I ens congratulem encara més de la repercussió obtinguda al FSM. Perquè, NOSALTRES, els sahrauís, no som part d’un passat de la Humanitat destinat a desaparèixer. Ans al contrari, som llavor d’un futur distint que neix, i creix; un avui que reclama ser demà amb l’esperança de fer possible un altre món que inclogui, ineludiblement, un Sàhara Lliure. En el FSM conflueixen perspectives diverses, algunes ben distants, ideològicament i metodològica, inclús oposades, però ara per ara, totes les seves mirades busquen l’horitzó comú d’una societat mundial equitativa, en pau i llibertat, doncs consideren que no hi ha projecte de pau vertader si aquest s’edifica sobre realitats injustes i opressives. Els participants del FSM saben molt bé que per avançar vers una societat millor cal recolzar-nos els uns als altres, unint totes les lluites d’alliberament per fer créixer la nostra capacitat d’influència i el nostre potencial de transformació social.
Mentrestant, a casa nostra, la societat civil pacifista catalana i, per extensió, la de l’Estat espanyol (estat que, recordem, fou la potència administradora de l’ex-colònia del Sàhara, i, per tant, encara és el principal responsable del bloqueig sofert per l’únic procés de descolonització pendent a l’Àfrica), es mobilitza amb facilitat contra invasions il·legals i il·lícites d’igual manera que s’oblida de la del Sàhara Occidental. Convindria preguntar-nos perquè la qüestió del Sàhara és un conflicte invisible no només per a bona part dels governants, sinó també per als moviments socials no específicament ‘sahrauís’. Fer palesa la denúncia de l’ocupació marroquina al Sàhara Occidental entre aquelles i aquells que amb regularitat s’enfronten activament a la d’Iraq o Palestina, per exemple, esdevé, hores d’ara, una necessitat imperiosa. Per fortuna, ja hem començat a donar algunes passes en aquesta direcció. Un clar exponent del que diem fou la trobada del Fòrum Social del Mediterrani ( Fsmed ), una de les branques territorials del FSM, celebrada a Barcelona al juny de 2005, i que va comptar amb una nombrosa assistència pro-sahrauí. Com a resultat, l’Assemblea de Moviments Socials del Fsmed de Barcelona va aprovar una declaració on s’afirma que ‘la lluita dels pobles per l’autodeterminació són les nostres lluites [...]. La lluita del poble sahrauí és la nostra lluita [...] i refermem la nostra solidaritat i el nostre compromís militant amb el poble sahrauí i pel respecte dels acords internacionals que reconeixen els seus drets’. Aquest canvi estratègic també es confirmà recentment a la 32 Conferencia Europea de Coordinación del Apoyo al Pueblo Saharaui, EUCOCO 2006 (vegeu article de SH bloc ), en què fou aprovada la participació d’una delegació civil sahrauí al FSM de Kenya (Resolució del Grup de Treball d’Acció política i Mobilització Social).
La importància de vincular-se als espais de coordinació dels moviments socials no se li escapa al règim marroquí, qui es preocupa prou d’infiltrar sistemàticament elements provocadors disfressats d’activistes socials, que tenen com a principal missió la de confeccionar llistes negres de sahrauís que seran perseguits posteriorment si regressen als Territoris Ocupats, i, sobretot, impedir-los-hi expressar les seves denúncies i reivindicacions en aquestes trobades, utilitzant de forma recurrent les amenaces verbals i la violència física. Això ja va succeir al Fsmed reunit a la capital catalana, i això mateix ha tornat a repetir-se un altre cop a Nairobi.
En conclusió, una vegada més observem com dues estratègies s’enfronten de manera desigual. L'estratègia de la guerra de l’invasor marroquí i els seus aliats còmplices, i l'estratègia de la pau del poble sahrauí... i els seus aliats solidaris.
Si volem vèncer, haurem de fer créixer l’aliança d’amistat entre aquelles i aquells que lluitem per un món més digne, més just i més lliure. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada