El FRONT POLISARIO: 40 anys de resistència

   La història del Front Polisario és la història de la lluita per la llibertat i la dignitat del poble sahrauí. Al 20 de maig de 1973, El Uali Mustafà Saied, juntament amb altres dirigents nacionalistes, va crear el Front POLISARIO (Frente Popular para la Liberación de Saguia el-Hamra y Rio de Oro), per llluitar contra l’ocupació colonial espanyola, ara farà quaranta anys. Una altra data importantíssima és l’any 1975, on el Front POLISARIO va ser clau per organitzar la resistència, la fugida i la protecció de la població sahrauí davant la invasió militar marroquina i mauritana. Així també, cal recordar el 27 de febrer de l’any 1976, l’endemà de l’abandonament i la fugida vergonyosa de l’Estat espanyol, en què el Front POLISARIO proclama la República Àrab Sahariana Democràtica (RASD) i comença a dotar-se d’estructures d’estat, per fer front a la guerra i l’organització de la resistència i dels campaments de refugiats. Finalment, cal recordar la signatura de l’alto-al-foc del 1991, que teòricament havia de garantir la celebració d’un referèndum d’autodeterminació del Sàhara Occidental.

  Aquests quaranta anys són anys de resistència, de lluita desigual, de dignitat, d’orgull, de dolor i de paciència. Fa molts anys, massa, que els sahrauís estan esperant la celebració d’un referèndum d’autoderminació com a culminació de la descolonització del Sàhara Occidental. I mentre esperen, el Marroc manté una ocupació il·legal de la majoria del territori del Sàhara Occidental. Una ocupació que no es reconeguda per cap país de la comunitat internacional. La intransigència marroquina ha paralitzat contínuament el procés de pau, amb tota impunitat, emparat per la inoperància i la complicitat de la comunitat internacional, que permet l’incompliment de nombroses resolucions de l’ONU.

  En tots aquests anys de conflicte, poques coses han canviat: continua el bloqueig del procés de pau; continua la violació sistemàtica dels drets humans per part del Marroc als territoris ocupats i continua l’espoli de les seves riqueses naturals. Però també ha augmentat la resistència heroica i màrtir als territoris ocupats, on s’ha perdut la por a la repressió, maltractament, violació, tortura, presó o desparició. Així mateix, s’han organitzat d’una manera exempar els campaments de refugiats, en unes condicions duríssimes, extremes.

  Però l’aniversari ha de servir per reflexionar sobre com afrontar els nous escenaris actuals de la població sahrauí (resistència, intifada, manca extrema de recusos als campaments de refugiats i diàspora) i l’escenari polític internacional. Cal fer un nou pas dicidit cap a una estratègia que condueixi el conflicte del Sàhara Occidental cap a una solució final, cap a la independència.

  El conflicte del Sàhara Occidental és polític i s’acabaria amb l’exercici del dret d’autodeterminació del poble sahrauí, d’acord amb les resolucions de les Nacions Unides. El poble sahrauí manté la determinació de lluitar per recuperar allò que se li ha robat – la llibertat i el territori – i l’orgull que és un poble que mai ha estat vençut militarment. Nosaltres estarem al seu costat.

Article publicat per ACAPS a: http://acapscat.wordpress.com/2013/05/11/el-frente-polisario-40-anys-de-resistencia/

LA CASA DEL MARROC AL LABERINT D'HORTA

Fragment d'article publicat a lavanguardia.cat el 10/4/2013:

  "El projecte d'obertura d'un centre cultural catalanomarroquí a Barcelona torna a prendre impuls. La futura Casa del Marroc va ser anunciada a l'abril de 2008 pel llavors alcalde Jordi Hereu, que va oferir un espai sense ús a Montjuïc a les autoritats marroquines durant un viatge institucional a Rabat. No obstant això, la crisi, la primavera àrab i els canvis de govern en les dues ribes mediterrànies van deixar en stand by la iniciativa. La visita de tècnics del govern marroquí, aquest gener, reactivar les negociacions amb l'ajuntament i la Generalitat de Catalunya, que van culminar amb la proposició formal d'una nova ubicació per part del consistori.
  Segons ha pogut saber LaVanguardia.com, es tracta del Palau Desvalls, propietat municipal però gairebé sense ús i parcialment apuntalada, dins dels jardins del Laberint d'Horta de Barcelona. La mansió-també anomenada Palau del Marquès d'Alfarràs-està situada a l'entrada del parc i va ser construïda al segle XVIII per la família Desvalls, també impulsora dels jardins, originalment en estil neogòtic amb afegits d'estètica mossàrab. Compta amb una antiga torre medieval de defensa, anomenada Subirana, adossada a la part posterior. Dels 4.000 metres quadrats que té aproximadament, uns mil estan en estat ruïnós i altres mil han remodelar íntegrament. La façana està catalogada, així que cal restaurar sense alterar el seu aspecte original.
  "El Ministeri dels marroquins residents a l'estranger està estudiant la nova proposta i, en no estar decidida, no hi ha encara data d'inici d'obres ni d'obertura", explica Ghoulam Maichane, el cònsol general del Regne del Marroc a Barcelona. La ubicació a Montjuïc no està oficialment descartada, però ha perdut interès perquè requereix una requalificació urbanística que suposaria gairebé un any extra de demora. Els terrenys inicialment proposats són els de l'antic Institut Botànic-a l'avinguda Montanyans, darrere del MNAC-, que tenen prop de 2.000 metres i impliquen demolir les construccions tapiades i no catalogades que conté.
  El palau d'Horta, en canvi, suposa una major inversió inicial però permet una tramitació més ràpida. "Si al final ens vam decidir pel Palau Desvalls demanarem una petita modificació urbanística perquè ens ho cedeixin 99 anys, el màxim legal, en comptes dels 50 previstos actualment, per poder amortitzar la rehabilitació", argumenta Jordi Murtra, l'arquitecte català a que el Govern marroquí ha encarregat el seguiment de l'emplaçament de la Casa del Marroc i la direcció d'obres de la nova seu del Consolat al carrer Pujades. "Caldrien entre dos i quatre milions d'euros per adequar el palau del Laberint", calcula. Avança que, com la majoria de centres culturals, el nou equipament contindria un auditori, sales d'exposicions, biblioteca, aules de formació, una ludoteca infantil i espais polivalents per a conferències, degustacions gastronòmiques i mostres d'artesania.
  La Casa del Marroc serà un centre laic per al foment del diàleg intercultural i la divulgació de la cultura marroquina i catalana. Pren com a model la Casa Àrab de Madrid i formarà part d'una xarxa de cases culturals en diversos països occidentals, dues de les quals ja funcionen a Bèlgica i Canadà. "No serà un lloc només per a immigrants, volem que quedi clar que serà un espai obert a tothom, a marroquins, catalans ia tot aquell que vulgui gaudir de la cultura, un enriquiment extra per a la ciutat", remarca el Cònsol. El programa d'activitats, detalla, s'acordarà amb la Generalitat i l'Ajuntament i el dissenyarà el director de l'equipament, "un professional" nomenat pel Marroc però triat "mitjançant concurs".

Podeu trobar l'article complert a:
http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20130410/54372175455/palacio-laberint-horta-casa-de-marroc.html

Barcelona reclama l’alliberament dels presos polítics sahrauís.

Quim Mestre de ICV, a la Comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona

La comissió de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat avui, malgrat l’abstenció de CiU i PP, una proposició presentada per ICV-EUiA per reclamar “la llibertat de tots els presos polítics sahrauís, inclòs el grup de 24 activistes recentment condemnats per un tribunal militar” després de la dissolució violenta per part de les forces marroquines “d’un campament on més de 20.000 persones denunciaven les condicions en què viu el poble sahrauí”, ha explicat el portaveu d’ICV-EUiA, Quim Mestre.

Segons ha recordat, “diverses institucions europees han denunciat sistemàticament les violacions dels drets fonamentals del poble sahrauí”, amb qui “l’Ajuntament i la ciutadania de Barcelona tenen una llarga trajectòria de compromís”. Mestre ha demanat al govern municipal “coherència amb aquesta trajectòria” i una actitud activa en la defensa “dels drets d’un poble que viu en l’últim territori d’Àfrica pendent de descolonitzar”.

Mestre ha lamentat l’abstenció dels grups de CiU i PP i ha agraït que assistissin al debat el subdelegat del Frente Polisario a Catalunya, Mah Iahdih; la presidenta de la Federació ACAPS, Núria Salamé, i un dels joves condemnats a cadena perpètua, Hassanna Aalia.


Informació facilitada per SAHANDREU i publicada inicialment al seu bloc el 18/4/2013

FILLS DEL SOL I DEL VENT. exposició de fotografies fins el 22 d'abril de Paco Delgado i Flaviano de Pablo al Centre Cívic MATAS I RAMIS de Barcelona (HORTA)

CIU abandona el poble sahrauí

projecte Tarbies de Sàhara Horta

  Ahir, al Consell Plenari d’Horta- Guinardó, no es va poder presentar la declaració institucional del nostre grup municipal, de suport al poble sahrauí i rebuig a la condemna dels 24 presos polítics activistes del Campament de Gdeim Izik. CIU no va donar suport a la declaració de manera que no va tenir el consens necessari per tirar-la endavant.

Lamentem que la defensa dels drets humans i la llibertat dels pobles sembla que no inclou tots els pobles per a CIU. L’equip de govern del districte que s’omple la boca reivindicant la llibertat dels catalans, llibertat que també defensem, alhora nega l’exercici d’aquesta mateixa llibertat al poble sahrauí.

Aquest és el text de la Declaració institucional que CIU i PP no han recolzat:

“El 8 de novembre de 2010 el Campament de Gdeim Izik, a les afores de El Aiún, organitzat per milers de persones sahrauis per protestar per les seves deplorables condicions de vida, fou dissolt violentament per les forces d’ocupació marroquí causant víctimes i desapareguts.

Aquest campament de més de 20.000 persones pretenia denunciar la situació en que viu la població sahrauí al Territori No Autònom del Sàhara Occidental, últim territori d’Àfrica pendent de descolonització sota la tutela del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Una situació de continues violacions de drets humans, espoli de recursos naturals, detencions arbitraries, desaparicions i tortures.

En el que se donat a conèixer com l’inici de la Primavera Àrab, amb la dissolució violenta del Campament de Gdeim Izik per part de la força ocupant marroquí, el règim del Marroc va procedir a la detenció i obtenció de declaració sota tortura de 24 sahrauis per responsabilitzar-los de la mort d’agents marroquins durant el desmantellament del Campament de Gdeim Izik.

Posteriorment, i malgrat no tenir jurisdicció sobre el Territori no Autònom del Sàhara Occidental, el règim marroquí ha jutjat en un tribunal militar els 24 presos sahrauis en un fals procés judicial que nombrosos observadors internacionals han denunciat per no disposar d’unes mínimes necessàries garanties.

Passats nou dies de judici i set hores de deliberació el tribunal militar marroquí va condemnar nou activistes a cadena perpetua, quatre a 30 anys de presó, deu a penes entre 20 y 25 anys, i dos a dos anys de presó.

Aquestes penes tant dures suposen un nou atemptat contra el poble sahrauí, contra el seu dret d’autodeterminació i la seva existència, al tractar-se d’un poble sotmès permanentment a violacions dels Drets Humans per part de la força ocupant marroquí.

Diferents institucions europees, parlaments nacionals i el propi Parlament Europeu han denunciat aquestes violacions exigint que la Missió de les Nacions Unides desplegada a la zona monitoritzi el respecte als drets humans del poble sahrauí.

El passat 7 de febrer, la última sessió del Parlament Europeu va aprovar, per a la XXII sessió del Consell de Drets Humans de Nacions Unides que es celebra a Ginebra del 25 de febrer al 22 de març, sol·licitar una solució justa al conflicte mitjançant un referèndum d’autodeterminació, i la llibertat de tots els presos polítics sahrauis.


DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

El Plenari del Consell Municipal d’Horta- Guinardó acorda:

-       Reiterar el compromís d’Horta- Guinardó en la defensa i suport del poble sahrauí, que es concreta al Districte a través dels diversos projectes vinculats a l’Agermanament amb la daira de BuCraa.

-       Denunciar la situació que pateix el poble sahrauí i expressar el nostre rebuig a qualsevol violació dels drets humans, demanant la protecció de la població sahrauí i l’alliberament immediat de tots els presos polítics sahrauis.

-       Manifestar el suport a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació que permeti una solució justa al conflicte del Sàhara Occidental, la petició del qual ha estat aprovada pel Parlament Europeu.

-       Traslladar aquest acord al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, i al Consolat del Marroc a Barcelona.

Barcelona, 12 de març de 2013”


  CIU, a més a més, mostra la seva falta de criteri quan ara es nega a donar suport a la declaració institucional de defensa dels drets humans i d’una solució justa al conflicte del Sàhara Occidental, i fa sols uns mesos (el 2 d’octubre de 2012) votava a favor d’una proposta d’acord del nostre grup de suport al poble sahrauí i per mantenir i donar a conèixer l’Agermanament del districte amb la daira de Bucraa de la República Àrab Sahrauí Democràtica.

No entenem que ha pogut canviar en aquests mesos per a que CIU es desdigui del compromís expressat públicament a l’octubre, en un moment en que el poble sahrauí necessita més suport que mai davant la opressió i la injustícia que s’està cometent al Sàhara Occidental.


publicat el dia 13/3/2013 a http://annamird7.blogspot.com.es/ per Anna Mir Acebron, Consellera del Districte Horta-Guinardó de Barcelona per ICV.

La dona sahrauí símbol de la resistència i la dignitat d’un poble

Dona sahrauí. autor: Carlos Tajuelo

La dona sahrauí és admirable. Ha exercit un paper fonamental en la lluita per l'alliberament nacional del seu poble contra la colonització espanyola, contra la invasió del Marroc, en l'organització dels campaments de refugiats i encapçalant la defensa del respecte dels drets humans als territoris ocupats.

Durant aquests anys, les dones sahrauís han lluitat per la seva emancipació com a dones i s'han incorporat als òrgans de govern sahrauís, al mateix temps que són responsables de la gestió i l’organització dels campaments de refugiats. Les dones sahrauís són actives en la construcció d'una societat sahrauí democràtica, tolerant i amb igualtat d'oportunitats per a totes i tots.

La dona sahrauí té un estatus singular i molt més progressista que en la majoria de societats àrabs i musulmanes. Tenen condició i situació molt complexa, amb molts reptes personals i col·lectius, actuals i de futur. En aquests anys de lluita per a l’alliberament, la dona ha aconseguit moltes conquestes i té al davant el gran repte de continuar avançant en drets, responsabilitats i igualtat quan arribi la pau i la llibertat del poble sahrauí. L’alliberament no haurà de significar el final de la lluita de la dona sahrauí. Caldrà continuar lluitant per aconseguir una major igualtat i la plena integració i participació activa de les dones en tots els àmbits de la vida social i política.

Les dones sahrauís són combatives. Històricament han format part de la resistència lluitant amb les úniques armes de la paraula i la raó. Armes que reclamen justícia, respecte als drets humans i el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí. El Marroc aplica la violència contra les dones com a arma de terror, sistemàticament i amb impunitat. Però el terror també el sofreixen les nenes i les joves sahrauís. Són pràctiques habituals de la policia marroquina en una estratègia per destruir la resistència del poble sahrauí. Les dones, però, no s’acovardeixen davant l’amenaça de presó, tortura, violació o repressió i moltes d’elles són els símbols de la dignitat i de la resistència.

Per aquest motiu, l’ACAPS Wilaia Alt Penedès manifestem la nostra solidaritat amb la dona sahrauí. Donarem sempre suport a la dona sahrauí en el camí cap a l’emancipació i la llibertat, d’elles i del poble sahrauí. Com també, donarem suport a totes les dones del món, especialment a les que lluiten i les que passen moltíssimes dificultats.

article de Miquel Cartró i Boada. ACAPS Wilaya Alt Penedés

L'Ajuntament de Sant Sebastià demana al Parlament Espanyol el reconeixement de la RASD.

El dia 27 de febrer es va col·locar al balcó principal del consistori la bandera sahrauí, en memòria de la proclamació, pel Front Polisario, de la República Àrab Sahrauí Democràtica, el 27 de febrer de 1976.

BANDERA SAHRAUÍ A L'AJUNTAMENT DE SANT SEBASTIÁ

   L'Ajuntament donostiarra ha actualitzat i fet seva la Declaració Institucional del Ple del Parlament Basc, acordada unànimement per tots els seus grups parlamentaris el dia 7 de febrer de 2013.

  L'Ajuntament de Sant Sebastià ha demanat al Parlament Espanyol que reconegui la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) com a estat independent. Aquesta petició està recollida en la declaració institucional que va aprovar per unanimitat la Junta de Portaveus, que sol·licita, entre altres coses, que es respectin els drets civils i polítics dels sahrauís, que es doni fi a la persecució i que s'alliberin els presos .

  A més, proclama el dret a l'autodeterminació del Poble Sahrauí. El text també demana que la MINURSO (Missió de Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental) tingui entre les seves competències la defensa i vigilància dels drets humans i que denunciï la seva conculcació.

  L'Ajuntament de Sant Sebastià també ha denunciat la sentència desproporcionada, arbitrària i parcial imposada recentment a 24 activistes del Campament de Gdeim Izik. El document ens recorda que es tracta d'una sentència militar i que els observadors internacionals i les associacions pro drets humans han posat en dubte la legitimitat del judici. A més, sol · licita l'alliberament dels 24 sahrauís.

Font: Ajuntament de Sant Sebastià.
publicat a http://www.saharalibre.es

No som neutrals. Estem al costat del poble sahrauí!

El 27 febrer celebrem 37 anys de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica. 37 anys de lluita contra l’ocupant, de sofriment i d'esperança  La població sahrauí sofreix l'exili, pateix la vulneració dels drets humans als territoris ocupats pel Marroc, l'espoli de les riqueses naturals, la indiferència de la comunitat internacional i la traïció dels governs espanyols. 

La intransigència marroquina paralitza contínuament el procés de pau, amb impunitat i incomplint les resolucions de l’ONU. L’única solució és política. Cal responsabilitzar políticament als governs que bloquegen que el poble sahrauí pugui exercir el dret a l’autodeterminació, amb un referèndum just i vinculant.

Malgrat els 37 anys, el poble sahrauí manté la força que dóna la convicció que la seva lluita és justa, per recuperar allò que se li ha robat – la llibertat i el territori –, amb l’orgull que mai ha estat vençut militarment.

El moviment solidari recordem el 27 de febrer amb el compromís d'estar sempre al costat del poble sahrauí, al costat de la justícia. La solidaritat i la justícia no poden ser neutrals.

Text: Miquel Cartró. ACAPS Wilaia Alt Penedès.
 publicat a http://acaps-wap.vilaentitats.cat el 26/2/2013

La llibertat dels pobles, de tots.

Últimament, a Horta- Guinardó, l’equip de govern s’ha bolcat en organitzar la commemoració dels 300 anys de 1714. Un fet certament remarcable però, donada la situació actual, em sembla francament molt pervers que la commemoració hagi de ser la primera prioritat del Districte amb subvencions específiques a les entitats per a la organització d’actes que rememorin els fets de 1714 i la creació de múltiples comissions de treball sobre el tema.

Més quan al mateix temps, sembla que es voldria deixar de finançar i donar suport a altres projectes amb una llarga trajectòria al districte, com l’Agermanament d’Horta- Guinardó amb la daira de BuCraa de la República Àrab Sahrauí Democràtica.

Quina paradoxa tant d’esforç i fervor nacionalista pel país i al mateix temps tant poca sensibilitat vers un poble germà avui durament oprimit!

Els qui defensem la llibertat dels pobles per decidir el propi futur, no hauríem de reclamar sempre aquest mateix dret i per a tots els pobles?

El 2 d’octubre de 2012, al Consell plenari d’Horta- Guinardó, ICV-EUiA vàrem portar a votació de tots els grups una proposta d’acord per mantenir l’Agermanament amb el poble sahrauí i donar-lo a conèixer amb un acte anual de commemoració. La proposta va aconseguir el suport unànime de tots els grups, també del grup de govern que va expressar el compromís de mantenir el conveni i els projectes de l’Agermanament.

Exigim doncs que es mantingui aquest compromís expressat públicament en un moment en que el poble sahrauí necessita més suport que mai davant la opressió i la injustícia que s’està cometent avui al Sàhara Occidental.
En un moment de descrèdit de la política cal més que mai exigir el compliment dels compromisos. No si val a dir en plenari que es mantindrà l’Agermanament i després desdir-se’n en privat a l’hora de finançar els projectes de les entitats que treballen en el desenvolupament del conveni.

També ens afegim a la denúncia del fals judici als 25 presos polítics sahrauis de Gdeim Izik, constatat pels observadors internacionals. El silenci ens en fa còmplices. 


Article de Anna Mir Acebrón, Consellera del Districte Horta-Guinardó per ICV, publicat al seu bloc personal http://annamird7.blogspot.com.es el 19 de Febrer de 2013.

El Frente Polisario denuncia la sentencia dictada por el tribunal militar de Rabat

Chahid El Hafed (campamentos de refugiados saharauis),18/02/13 (SPS) -. El Secretariado Nacional del  Frente  Polisario ha denunciado este  domingo la sentencia dictada por  el tribunal militar marroquí contra 24 presos políticos  saharauis  del grupo de Gdeim  Izik.

"El  Secretariado  Nacional  ha considerado   la condena  impuesta  a los activistas saharauis de los derechos humanos ante un tribunal militar", como una escalada provocadora por parte  del Gobierno marroquí  en un comunicado publicado ayer tras  celebrar una sesión  de emergencia  presidida  por el Sr. Mohamed Abdelaziz, Presidente de la RASD y Secretario General del Frente Polisario.
El  Secretariado  Nacional señaló que este juicio es  "ilegal" y  describe las sentencias contra los presos  saharauis como  nuevas  "violaciones  del  Estado marroquí desde su ocupación ilegal del Sáhara Occidental, el  31 de octubre 1975".
También consideró que este veredicto  representa un acto de provocación y un golpe a los esfuerzos de la ONU en  la búsqueda  de una "solución justa y urgente al  conflicto del Sáhara Occidental". Este  juicio "injusto" es el resultado de la ausencia de un mecanismo de la ONU para supervisar los derechos humanos en el Sáhara Occidental, indica el  SN del  Polisario y agregó que "la incapacidad de la MINURSO de cumplir plenamente su  misión socava  la credibilidad de la ONU”, puesto   que es la única misión de la ONU que no cuenta   con  un mecanismo para el monitoreo  y observancia de los derechos humanos.  
En este sentido, la institución saharaui ha reiterado su llamamiento a la ONU para que "asuma toda la responsabilidad" hacia la cuestión saharaui.

El Secretariado Nacional ha hecho  también  un llamado a  la comunidad internacional a "intensificar los esfuerzos para liberar a los  presos  saharauis  y revelar las  graves prácticas  de violaciones  de derechos humanos  cometidas por el Estado marroquí contra los saharauis".
El  SN  del  Frente Polisario declaró que el juicio "representa un fracaso de las políticas expansión  y   ocupación marroquí por un lado y  por otro, una  victoria para el pueblo saharaui en su lucha legítima por la libertad. "
Asimismo ha  llamado a todo el pueblo  saharaui a solidarse  con los "héroes de la epopeya  de Gdeim Izik y sus familias", señalando que una serie de medidas se han tomado para  la movilización nacional  por la liberación de los presos de Gdeim Izik y todos los detenidos  saharauis .
El tribunal militar de Rabat condenó nueve acusados ​​del grupo de 24 presos políticos saharauis de Gdeim Izik a cadena perpetua,  cuatro a 30 años de prisión, ocho  a 25 años y  2 a 20 años de prisión, de acuerdo a fuentes judiciales.
El tribunal  militar de Rabat emitió su  injusto y condenado veredicto en la noche del sábado al domingo, una sentencia que ha sido condenada por organizaciones internacional,diputados ,y formaciones politicas. (SPS)

Informació publicada a http://www.spsrasd.info el dilluns 18 de febrer de 2013

Carta a Ban Ki-moon del eurodiputado Antonio Massip por el juicio al grupo de Gdeim Izik

Sr. Ban Ki-moon
Secretario General de la ONU

 Excelencia,

   Soy diputado del Parlamento Europeo, desde 2004, elegido por tanto en dos ocasiones en el cual ejerzo como miembro titular de la Comisión Jurídica (JURI) y suplente de la de libertades (LIBE).

   He asistido, a invitación de las familias de los acusados y del Observatorio de Derechos Humanos para el Sahara Occidental, al juicio militar que se desarrolla en Rabat contra 24 activistas Saharauis por el pacífico campamento de Egdeim Izik, levantado en las afueras de El Aaiún el pasado octubre de 2010.

   El juicio, que no ha concluido en el momento de escribirle, está plagado de irregularidades que afectan a la defensa de estos ciudadanos de un territorio pendiente de descolonización. Como jurista y diputado he conocido a lo largo de mi experiencia política y profesional otros juicios militares, plagados tambié de motivos de indefensión. Lo que está ocurriendo en Rabat no puede pasar indiferentemente ante la comunidad internacional. La componente colonial, tan común desgraciadamente a éste y otros procesos, se me ha manifestado constantemente en el transcurso de la vista oral, pero hay un aspecto concreto que me anima a escribirle esta carta personal. Se trata del hecho de que a la entrada de los acusados el pasado viernes uno de ellos en perfecto español gritaba que reclamaba que la MINURSO controlase el ejercicio de los derechos humanos en el territorio. Esas palabras, en medio de otros gritos en favor de la independencia, la autodeterminación y contra la tortura sufrida, me han impresionado muy vivamente. Seguramente la frase puede corresponder a una estrategia urdida con el resto de los acusados pero me considero en el deber de trasladársela, Excelencia, con mi criterio. Estoy convencido de que ese ciudadano saharaui estaba reclamando una reivindicación justa y ponderada, que comparto.

   No cabe que una misión de la ONU en el territorio carezca de facultades para observar lo que sucede con los derechos humanos de los que luego se derivan procesos militares tan injustos y arbitrarios como el que he presenciado. El ejercicio de la autodeterminación del pueblo saharaui, en el que tiene responsabilidad la ONU y, sin duda, España, mi país, que se demora de forma lamentable tantos años, hace si cabe más urgente que la MINURSO informe de la conculcación flagrante y ante sus ojos de los derechos humanos.

   Se parece demasiado a la inhibición de las tropas europeas en el gonocido de Srebrenica. No podemos los ciudadanos, y menos aún los responsables políticos, inhibirnos de lo que sucede en el Sahara Occidental con la ilegal ocupación de Marruecos. La justa petición de la que fui testigo no puede quedar en un mero grito de una víctima de un juicio militar sino que merece ser atendida. Así se lo pido yo, Excelencia, desde el Parlamento Europeo.

Carta publicada per l'Eurodiputat del PSOE, Antonio Massip a http://www.antoniomasip.net

Un pueblo que resiste a la justicia más injusta

  “Viva la lucha del pueblo saharaui” es lo único que entiendo entre la jarana de voces con la que los presos saharauis conquistan la sala del Tribunal Militar de Rabat. Son 24 civiles, acusados de dañarla seguridad interna y externa del  Estado -entre otros detalles que adornan la acusación- durante el desmantelamiento del campamento de resistencia Gdeim Izik, que se libró en noviembre de 2010 y al que Marruecos puso fin con una violación de los derechos humanos, solo una vez más.

Una cuarentena de observadores internacionales, llegados desde Francia, Italia y España, presencia la entrada de los activistas al juicio, suspendido por segunda vez. La imparcialidad debe lucir en la percha de los observadores, quienes tienen como misión velar por el desarrollo legal del proceso. Menos mal que no hay enser que demuestre lo que late en el corazón de cada uno. Con la entrada triunfal de unos presos que llevan más de dos años en la cárcel al grito de “Sáhara libre” y alzando bien alto el signo de la victoria saharaui con sus manos, apenas puedo contener la sonrisa. Aprovecho cualquier descuido de la fuerte presencia policial que nos rodea para intercambiar un tímido gesto con los presos. Ellos, sin necesidad de contener su alegría por la lucha, responden con creces. También tanteo provocar con la mirada a la policía, busco, en sus ojos, que me confiesen que no creen cien por cien en lo que hacen, supongo que al igual que España busca la complicidad en nuestros cuerpos de seguridad, que más que un ciudadano que padece las reformas del Gobierno, parecen un ente ajeno a todo mal. Pero las fuerzas marroquíes solo contestan con una leve inclinación de su mentón hacia arriba. Son serios, enteros, fríos, fuertes.

Ambas partes alegan falta de testigos y el tribunal se levanta a deliberar si se pospone, una vez más, el juicio. Aprovecho para acercarme a los presos, que dan las gracias sin descanso por la presencia de los observadores. Me aproximo a ese que tiene cara de haberse metido en todos los jaleos posibles. Es alto, joven y destaca por su desbordante alegría. Abdeljalil Laaroussi me comenta que ya no es torturado. “Las cosas han cambiado desde hace un año, la presencia de observadores consigue que disminuya la represión hacia nosotros”. Comen mal, no tienen derecho a médico por ser saharauis, y ya hay alguno enfermo de corazón. Son jóvenes, pero su situación les ha dibujado arrugas de un tiempo que no han vivido. Le pregunto si le torturaron. “Por supuesto”, contesta. “Me arrancaron las uñas, tengo las rodillas destrozadas y no me dejaron dormir durante días”. En el caso de Laaroussi fueron cinco días seguidos de tortura que ahora recuerda sin titubear. Él me ha calado. “¿Quién eres?”, pregunta. “Soy abogada” contesto guiñándole un ojo. Él sonríe y dice: “Periodista, gracias”. Entonces la policía, que aunque no entiende el idioma sí entendió de complicidad, me obliga a marchar.

Conversan, se levantan del banco para saludar a los presos. Nervios, risas, espera. Son los familiares de los acusados. Brahim, hermano de uno de los 24, resuelve mis dudas.

-“Por qué estáis así de contentos?”

-Porque para nosotros es un honor que ellos estén ahí, representando la lucha del pueblo saharaui.

Me quedo muda. Yo esperaba familias llorando, impotentes de ver a sus hijos y hermanos en el banquillo de los acusados solo por pedir la independencia de su pueblo. Esperaba conmoción, rabia contenida, gritos de desesperación. Y los saharauis, empeñados en dar lecciones de humanidad una y otra vez, prefieren sufrir en sus carnes la injusticia de una mano opresora, por palpar en un futuro no lejano la libertad de su pueblo. “Acércate”, me dice una de las hermanas, “Siéntate entre nosotros que tengo miedo a que nos vea la policía” añade. Por un momento vuelvo a los campamentos de refugiados de Tinduf, al cariño que desborda sus gentes y a su palabra incondicional. Es ella quien me coge la mano, quien me ofrece su confianza y su historia sin la certeza de que eso pueda costarle caro. Para llegar a Rabat han pasado varios controles en los que la policía los ha retenido durante horas, pero ellos ya están acostumbrados. En la tierra ocupada, bloquean la llegada de comida a muchas de sus tiendas, explotan los recursos de sus tierras sin beneficio alguno para la población saharaui, impiden el progreso escolar de sus pequeños, son detenidos en plena calle por el hecho de ser saharauis y llevados a comisaría durante horas. Violados, torturados, humillados. 

Brahim se lo pone fácil a la policía, “Cuando voy por la calle y me piden la documentación yo digo quién es mi hermano”. Su hermano es uno de los presos de Gdeim Izik y uno de los mayores activistas de la causa saharaui, “Ya no tengo miedo a que me peguen” añade.

   El Tribunal vuelve a la sala tras tres horas. El juicio se pospone hasta el próximo 8 de febrero. Se escuchan sollozos. No son saharauis, son las madres de los policías marroquíes que presuntamente murieron en el desmantelamiento del campamento Gdeim Izik. Es una historia oscura, con un claro principio, pero con un nublado final.

Los presos se retiran al son de un cántico en hasanía –su dialecto- que reivindica sus derechos. Son héroes para su pueblo y ejemplo para los que estamos en esta lucha con ellos.  Pone los pelos como escarpias ver su valentía aun cuando tienen en frente a su opresor. El pueblo saharaui mantiene una lucha de palabra que dura ya más de 20 años, a los que hay que sumar el periodo de conflicto bélico previo. ¿Por qué resisten sin recurrir a las armas si no es porque su causa es justa? ¿Por qué los organismos internacionales no toman un papel activo ante la violación de derechos humanos? Por qué, por qué. A la salida del juzgado, varios medios internacionales y decenas de manifestantes saharauis siguen haciendo ruido con varias pancartas y fotografías que muestran la violación sistemática de su condición de ser humano. Una niña, vestida de rosa, con ojos negros y con la inocencia propia de la infancia, sigue los pasos de su madre que grita a pulmón abierto. Me pregunto si esta niña cuando crezca podrá disfrutar de su tierra sin represión, o si por el contrario será ella quien acuda a los juicios a velar por algún familiar, si será violada y torturada. 

No hay derecho. Marruecos culpable, España responsable, Francia cómplice. Y que siga el circo a costa de miles de personas.

Article publicat el 5 de febrer de 2013 a http://albavillen.blogspot.com.es

ACCIÓ INTERNACIONAL EN SUPORT ALS PRESOS POLÍTICS SAHRAUÍS

Hem d'actuar i de solidaritzar-nos amb ells i amb els seus familiars.

CONVOQUEM A LA 

CONCENTRACIÓ DAVANT DEL CONSOLAT MARROQUÍ

EL DIA 26 DE GENER DE 2013

 A LES 18 HORES

 Lloc: c/ Diputació 68, cantonada c/ Rocafort. Davant del Consolat Marroquí.

Un grup de 23 sahrauís estan presos a la presó de Salé Rabat (Marroc), només per haver participat en el campament de Gdeim Izik a finals de l'any 2010, i en espera de ser jutjats per un tribunal militar marroquí el 1 febrer 2013.

El campament de Gdeim Izik, a 15 km de la ciutat ocupada de l'Aaiun (capital del Sàhara Occidental), va ser la manifestació pacífica més important de la història de la causa sahrauí, més de 20.000 persones van deixar les seves llars i van muntar un campament a mig del desert. Van enviar un missatge al món que ja no suportaven viure més sota l'ocupació marroquina en les seves pròpies terres del Sàhara Occidental.

Aquest campament va ser desmantellat violentament el 8 de novembre 2010 per la policia i militars marroquins, des d'aquestes dates romanen privats de la seva llibertat, sense cap dret fonamental i vivint en condicions de tortura.

PER QUÈ SERAN JUTJATS PEL TRIBUNAL MILITAR MARROQUÍ, SI SÓN CIVILS I INNOCENTS?

Davant de la nova convocatòria de judici militar contra els presos polítics de Gdeim Izik, que se celebrarà a Rabat el proper 1 de febrer, fem una crida de suport a les associacions, col · lectius i persones solidàries amb la causa sahrauí.

Amb això pretenem visibilitzar el procediment judicial injust, en el qual es veuen embolicats 24 activistes sahrauís, en ser detinguts fa dos anys després del brutal desmantellament del campament de Gdeim Izik.

Volem denunciar l'Estat marroquí pels judicis militars que porta a terme sense cap tipus de seguretat jurídica i condemnar els actes de violència del Govern Marroquí sobre la població sahrauí.

Manifestem la nostra preocupació davant de les constants violacions de drets humans que causen les forces policials i militars del Marroc en els Territoris Ocupats del Sàhara Occidental.

Així doncs, denunciem la impunitat marroquina emparada per altres governs, com els dels Estats francès i espanyol. Per això creiem necessari mantenir observadors/es internacionals permanentment en els Territoris Ocupats i en tots els judicis a presos/es polítics/es sahrauís.

Animem a la societat civil, com a organitzacions i càrrecs institucionals a seguir amb la denúncia de les violacions dels drets humans que es produeixen en els Territoris ocupats per Marroc.

Per tot això, expressem el nostre suport als presos polítics sahrauís de Gdeim Izik així com als seus familiars i persones més properes, mostrant la nostra major repulsa a l'ocupació marroquina.

Reiterem el nostre compromís amb la lluita sahrauí denunciant la situació que pateix el poble sahrauí i donant suport a la reivindicació dels seus legítims drets civils i polítics, reafirmant el seu Dret d'Autodeterminació.

Amb aquesta convocatòria, sol · licitem que condemneu el judici injust que se celebrarà el dia 1 de febrer a Rabat. Ajudeu-nos a trencar el bloqueig informatiu imposat visibilitzant que els presos polítics sahrauís no estan sols.

Llibertat per als presos polítics sahrauís de Gdeim Izik! No al judici militar!

ÉS TEMPS D'ACTUAR I SOLIDARITZAR-NOS AMB ELLS I AMB ELS SEUS FAMILIARS, PER AIXÒ DEMANEM A TOTES LES ENTITATS L'ADHESIÓ A L'ACCIÓ INTERNACIONAL EN SUPORT ALS PRESOS POLÍTICS SAHRAUÍS.

Podeu enviar la vostra adhesió a: accion.presos@gmail.com

ARA ÉS MOMENT D'ACTUAR.

TOTS SOM PRESOS POLÍTICS SAHRAUÍS.

ESTADO ESPAÑOL:

_Santander: A las 13 horas. Delegación del Gobierno.

_Bilbao: A las 12.30 horas. Consulado Marroquí.

_Barcelona: A las 18:00 horas. Consulado Marroquí.

_Barcelona: A las 19.00 horas. CSOA “El Hotel”. Passatge Bernardí
Martorell 2, El Raval.

_Oviedo: A las 19:00 horas. Teatro Campoamor.

_Valencia: A las 18.00 horas. Plaza de la Virgen.

_Zaragoza: A las 19.00 horas. Plaza de España.

_Murcia: A las 17.00 horas. Delegación del Gobierno.

_Sevilla: A las 20.00 horas. Plaza Nueva.

_Donostia: A las 17.00 horas. Delante del Quiosco del Boulevard.

_Tenerife: A las 18:30. Plaza Weyler.

_Madrid: Día 31 a las 19.00 horas. Embajada de Marruecos.

MEXICO:

_Guadalajara: por confirmar lugar y hora.

_México DF: A las 10.30 horas. Monumento al Ángel de la Independencia.

FRANCIA:

_París: A las 15 horas. Place du Trocadèro.

ITALIA:

_Roma: Ambasciata del Marrocco (Piazza Mincio- ángolo Vía Brenta 12/16). Hora por confirmar

DINAMARCA:

_Copenhagen: Lunes 28 de enero. Por confirmar lugar y hora.

COLOMBIA:

_Bogotá: por confirmar lugar y hora.

ARGENTINA:

_Buenos Aires: por confirmar lugar y hora

PORTUGAL:

_Lisboa: por confirmar hora y lugar

ORGANIZACIONES FIRMANTES:

-AAPSO: Associaçao de Amizade Portugal Sahara Occidental (Portugal)

-AARSAD: Association d’Amis du Peuple de la RASD (Francia)

-ACAPS Wilaia Alt Penedés Catalunya

-AFAPREDESA: Asociación de familiares de presos y desaparecidos saharauis (Campamentos de refugiados saharauis)

-Afrika Kontakt (Dinamarca)

-AISA: Asociación de Inmigrantes Saharauis en Aragón

-AISOC: Comunidad Saharaui en Gran Canaria

-Alouda Cantabria

-Amics del Poble Saharaui Xàtiva (País Valencià)

-Amigos del Pueblo Saharaui (Asturias)

-Amigos del Sahara Aragón

-APSO Avignon (Francia)

-Asamblea 15-M Sant Isidre Valencia

-Askapena (Euskal Herria)

- Asociación Cultural Proyectos de Conciencia (Barcelona)

-Asociación Cultural Proyectos de Conciencia (Chile)

-Asociación Cultural Proyectos de Conciencia (Mexico)

-Asociación Chilena de Amistad con la RASD (Chile)

-Asociación Dajla, Solidarios con el Pueblo Saharaui San Vicente Mutxamel (Alicante)

-Asociación de Amigos del Pueblo Saharaui de las Islas Baleares

-Asociación de Cuenca de Apoyo al Pueblo Saharaui Al-Aun (Castilla La Mancha)

-Asociación Granadina de Amistad con la RASD. (Granada)

-ASDVDH (Sahara Occidental)

-Associatió d’Ajuda al Poble Saharaui Lembarki de Pelafrugell (Catalunya)

-Associattion d’Amis du peuple du Sahara Occidental (Francia)

-Association des Saharuis en France Les Mureaux 78 (Francia)

-Association des Saharauis en France Nantes La Jolie (Francia)

-Association de Réfugies Saharauis en France (Francia)

-Associazione di Solidarietá con il Popolo Saharawi Ban Slout Larbi, Florencia (Italia)

-Cantabria por el Sahara

-Cátedra de Estudios sobre el Sahara Occidental. Universidad Nacional de La Plata (Argentina)

-CEAS Sahara (Estado Español)

-CODESA (Sahara Occidental)

-Colectivo Saharaui 1975 (Canarias)

-Comité de Apoyo al Sahara (Aragón)

-Compañía Teatral Animalario: Alberto San Juan y Guillermo Toledo. (Madrid)

-CSOA “El Hotel” (Barcelona)

-CFPPS: Comité de Familiares de Presos Políticos Saharauis (Sahara Occidental)

-Comité de Amistad con el Pueblo Saharaui La Plata (Argentina)

-Confederación Intersindical (Estado Español)

-Convocatoria por Loja (Granada)

-Coordinadora 28 de mayo DDHH (México)

-COSCAPS: Coordinadora Sindical Canaria de Apoyo al Pueblo Saharaui

-cris.resistenciasaharaui.com (Catalunya)

-El Club de La Pluma, Buenos Aires (Argentina)

-Els Amics de Centelles

-Equipo Mediático (Sahara Occidental)

-Equipo RASD News (Sahara Occidental)

-Esquerra Unida de Silla (País Valencià)

-Esquerra Unida d’Alcasser (País Valencià)

-Esquerra Unida i Alternativa (Catalunya)

-Esquerra Unida l’Hota Sud (País Valencià)

-Esquerra Republicana d’Catalunya

-FANDAS: Federación de Asociaciones del Pueblo Saharaui de Andalucía.

-Federació ACAPS Catalunya

-Federació d’Associacions de Solidaritat amb el Poble Saharaui del País Valencià.

-Federación FEMAS (Madrid)

-Fundación Sahara Occidental (Badajoz)

-Gracia amb el Sahara (Catalunya)

-Iniciativa per Catalunya Verds

-intifadamay.org (Sahara Occidental)

-Izquierda Unida Aragón

-Izquierda Unida Federal (Estado Español)

-Izquierda Unida- Los Verdes Extremadura

-Joves d’Esquerra Verda (juventudes de Iniciativa per Catalunya-Verds)

-Juventud del 27 (Campamentos de Refugiados Saharauis)

-Komite Internazionalistak (Euskal Herria)

-Liga de Estudiantes y Jóvenes Saharauis del Estado Español

-Liga de Estudiantes y Jóvenes Saharauis en Italia

-No te olvides del Sahara Occidental (Navarra)

-NOVA (Campamentos de refugiados saharauis)

-Observatorio Aragonés para el Sahara Occidental (Aragón)

-Partido Comunista de España

-Partido de la Izquierda Europea

-Plataforma Gritos contra el Muro marroquí (Campamentos de Refugiados saharauis)

-Poemario por un Sahara Libre (Madrid)

-porunsaharalibre.org (Galiza)

-Profesores en el Sahara (Campamentos de refugiados saharauis)

-Radio Maizirat (Sahara Occidental)

-Red Equo Joven (Estado Español)

-Resistencia Saharaui (Estado Español)

-Resistencia Saharaui (Latinoamérica)

-Resistencia Saharaui (Territorios Ocupados del Sahara Occidental)

-Resistencia Saharaui (Campamentos de refugiados saharauis)

-Saharacciones Tenerife

-Sahara desde Canarias-Radio Guinigüada

-Sahara Horta (Catalunya)

-Sahara Thawra (Madrid)

-SOGAPS: Solidariedade Galega co Pobo Saharaui (Galiza)

-Sabadell Acull Infants Saharauis (Catalunya)

-Sahara Acción Silla (País Valenciá)

-SAPS Canals: Solidaris amb el Poble Saharaui (País Valencià)

-Saharaupo: Grupo de estudios sobre el Sahara Occidental de la Universidad Pablo de Olavide. (Sevilla)

-teo.resistenciasaharaui.com (Almería)

-UJCE: Unión de Jóvenes Comunistas España

-Umdraiga (Zaragoza)

-VLPS: Voz de la Lucha del Pueblo Saharaui (Campamentos de refugiados, Sahara Occidental y diáspora)

-Voz del Sahara Occidental en Argentina (rasdargentina.wordpress.com)

-Yalah Gazte Ekimena (Euskal Herria)

-Yalah Solidaris amb el Poble Sahrauí (Catalunya)

Un ajuntament de Barcelona col·laborarà amb el Festival de Cinema Fisahara

Gavà (Barcelona), 05/01/13 (SPS) -. L'Ajuntament de Gavà col·laborarà amb el Festival de Cinema del Sàhara-Fisahara, informen fonts municipals segons un despatx de l'agència EFE.
Segons EFE l'objectiu és realitzar activitats de difusió cultural emmarcades en l'àmbit cinematogràfic.
La col · laboració amb Fisahara s'emmarca en les accions que porta a terme l'ajuntament per sensibilitzar la població en matèria de drets humans. A més d'apropar l'opinió pública internacional la difícil situació que viu el poble sahrauí, a l'exili i la seva supervivència en el desert, a l'espera que es pugui celebrar el referèndum d'autodeterminació, informa la font citada.SPS


Informació publicada a http://www.spsrasd.info

Imatge obtinguda de http://www.facebook.com/SOS.Sahara

ACAPS Wilaia Alt Penedès ha fet arribar una furgona bus a la UJSARIO d’Smara

La furgoneta i tot el material que l'Acaps Wilaia Alt Penedès va enviar a la UJSARIO d’Smara ja és als campaments de refugiats sahrauís. A la foto, Zein Sidahmad, responsable de la UJSARIO de Smara dóna la benvinguda a la furgoneta que està destinada al trasllat del jovent sahrauí en les activitats que organitzi la UJSARIO de Smara. 

La furgoneta enviada per l’ACAPS Wilaia Alt Penedès anava carregada de medicaments, material sanitari i escolar per als campaments de refugiats sahrauís, en el marc de la Caravana per la Pau al Sàhara. Aquest projecte ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, amb la donació del vehicle per part d’una entitat penedesenca i la donació de medicaments i de material sanitari per part de Comercial Farmacèutica Carbó SL. 

El vehicle enviat és una furgona bus per al transport de passatgers destinada a l’organització juvenil UJSARIO, del campament de refugiats d’Smara. Des del 2006, l’ACAPS Wilaia Alt Penedès i la UJSARIO d’Smara han dut a terme projectes de cooperació i d’intercanvi d’experiències. 

Informació publicada a http://acaps-wap.vilaentitats.cat

El Parlamento de Suecia aprueba formalmente el reconocimiento de la RASD

*Fuente: Red Información Radio Maizirat   5/12/2012

  El Parlamento sueco aprobó, en sesión extraordinaria celebrada el miércoles, 05 de diciembre 2012 su decisión oficial de reconocer el Estado Saharaui, por lo que es el primer Parlamento Europeo que aprueba esta resolución, y esto se inscribe en el marco de la ayuda sueca para el establecimiento de un Estado independiente saharaui para poner fin a la ocupación marroquí.
 La decisión se produjo después de una audiencia pública celebrada en la sede del Parlamento de Suecia y se asignan a la aprobación de la decisión de reconocer, después de que el tema se debatiera en una sesión de la semana pasada y tras su aprobación por la Comisión de Asuntos Exteriores; la decisión aprobó por mayoría el reconocimiento el estado Saharaui.
 De esta forma el Parlamento sueco se convierte en el primer parlamento europeo que oficialmente reconoce el Estado saharaui. Observadores internacionales confirmaron que este reconocimiento del parlamento sueco al Estado saharaui pone la diplomacia marroquí ante una nueva realidad después de romper la barrera el Parlamento sueco con su reconocimiento formal en el continente europeo. Este reconocimiento servirá como ejemplo para que otros países, especialmente del norte de Europa tomen una decisión similar.   
 También puede aumentar la presión sobre algunos gobiernos europeos, incluido el Gobierno español, para elevar el nivel de la representación diplomática del Frente Polisario.
 Por su parte, el representante del Frente Polisario en Suecia, Sr. Alien Kentaui,  expresó su satisfacción y valoró como “histórica” la decisión del Parlamento de Suecia y dijo que por primera vez se toma una similar posición a nivel de los parlamentos europeos, con lo que hoy vemos otra cara de Europa, una Europa que apoya el derecho y la legitimidad internacional. Dijo que esta decisión es un golpe para Marruecos, que siempre ha creído que Europa es una fortaleza  frente al derecho del pueblo saharaui.

Informació rebuda a SÀHARA HORTA de Poemario por un Sahara Libre   http://poemariosahara.info/