La Diputada per ERC al Parlament de Catalunya, Sra. Anna Simó, ens fa arribar les seves impressions i la declaració que s’ha signat aquest cap de setmana a Santander.
En paraules seves que reproduïm, cal destacar:
....” hem acordat els objectius bàsics de treball dels intergrups pel 2007 i hem consensuat una declaració conjunta de suport a la resistència popular a favor de la independència en els territoris ocupats(que caldria traslladar com a declaració institucional al Parlament de Catalunya) i a la declaració de la Conferència Europea de solidaritat amb el poble Sahrauí (EUCOCO) de l’any 2007 com Any Internacional de Solidaritat amb el Poble Sahrauí.
......” la declaració, fa referència a la responsabilitat històrica no assumida per l’Estat Espanyol respecte del Sàhara Occidental, per un procés de descolonització inacabat i per una actitud davant la comunitat internacional que no és coherent amb aquesta responsabilitat, que hauria de liderar juntament amb la UE el procés per acabar amb un conflicte polític i humanitari i per fer que l’ONU faci complir les seves resolucions al regne del Marroc; la declaració fa referència al dret innegociable del poble sahrauí a l’autodeterminació, als incompliments de la legalitat internacional (inclosa la possible venda d’armes del Govern Espanyol al Govern Marroquí) i a la situació de crisi greu d’abastiment de queviures bàsics als camps de refugiats, per raons de pressió política”..... 
Molts de nosaltres que portem molts anys treballant per ajudar al poble sahrauí, hem vist i hem col·laborat en moltes de les iniciatives de diferents partits polítics i diferents composicions dels intergrups parlamentaris, hem recollit signatures, hem intentat que les Corts acceptessin proposicions.... Fins ara tot ha estat una mica en va, dic una mica, perquè el que si aconseguim segur és que aquesta causa no sigui totalment oblidada, hi ha moments que sembla que la causa sahrauí no existeix... Només durant la temporada del projecte de colònies, sembla que tant les institucions com la ciutadania civil s’apleguin conjuntament per tal de, com a mínim, difondre les raons d’un poble.
Nosaltres som ciutadans civils que ens dediquem, com a voluntaris, a ajudar i a defensar la sobirania d’un poble... som molts, ho sabem, doncs cada vegada sumem i no restem, podem estar en una organització o en una altra, però, en definitiva, sumem. I anem una mica a remolc de la il·lusió o de l’apatia, depèn de com es venguin els fruits que anem recopilant; de vegades sembla que hi ha una llum clara i nítida, i a l’endemà tot es torna a veure fosc.
Cada vegada que entre nosaltres mateixos no ens posem d’acord, fem que les esperances es trenquin, per això emplaço a tothom que vulgui a seguir esperançat aquesta nova iniciativa, iniciativa que malauradament costarà de portar a terme, iniciativa que moltes vegades s’ha intentat, però el que més ens cal és la perseverança, el no defallir davant de tantes portes tancades, de tants negocis que no entenem ni volem entendre, doncs per davant hi ha un poble que pateix i molt, que tothom, i sobretot per la declaració universal dels drets humans, hauria d’estar per davant de tot govern prepotent i inhumà. Però, per ara, els negocis internacionals són primer que la vida humana, sigui la que sigui.
En quin món vivim??? Sí, és una pregunta retòrica. Però últimament és l’única que ens podem fer.... Si un govern ven armament a una part d’un litigi que està en alto el foc, incomplint els articles explícits d’aquest alto el foc, quina força o quin tràmit tenim com a ciutadans d’aquest govern per impedir que es venguin aquestes armes????
En quin món vivim ??? .....Si un organisme internacional com el PAM, no reparteix l’ajuda humanitària que té destinada a un poble... On són aquests diners???? En quin banc estan creant interessos???
Com poden dormir amb les consciències tranquil·les tots aquests senyors que diuen que estan per defensar-nos, que hem elegit nosaltres i que tenen l’obligació més que ningú d’acatar les lleis tan nacionals com internacionals....
A partir d’aquí em pregunto que és el que podem fer com a ciutadans, per tal d’evitar tots aquests desastres, per tal de donar el nostre suport als intergrups de tot l’Estat Espanyol, i en principi el de Catalunya perquè els seus esforços no quedin al fons del sac.
Companys, sempre que ens veiem en actes, surten moltes propostes de l’interior del cor i envoltades potser d’una mica de ràbia provocada per la mateixa impotència. Uns diuen d’escriure una carta als diaris, altres de fer boicot als productes marroquins, altres de fer brigades internacionals per protegir als defensors dels drets humans al Sàhara ocupat, etc.....
Totes aquestes idees són vàlides però s’han de desenvolupar, hi ha d’haver-hi un compromís gairebé cec per tal de poder-ho dur a terme. I quina és l’opció que ens portaria més difusió i més beneficis?????
Bé, tot això que no és més que una reflexió personal a resultes de les notícies de la Diputada Anna Simó i de la conferència de Santander, per veure si entre tots, civils, sahrauís i polítics podem arribar a una fórmula que ens portí a la llibertat i sobirania d’aquest poble.
Potser és una idea bastant suada, però podríem fer una campanya en que cadascú de nosaltres enviés una carta tipus, primer a tot el govern espanyol, a tots els grups parlamentaris i tota la premsa tant escrita com audiovisual, encara que diguin que som uns pesats, o que diguin el que vulguin, però com a mínim amb el meu nom no faran negoci venen armament. Per exemple, es podria redactar de la següent manera:
...... Jo NOM I COGNOMS I DNI, estic totalment en contra de que el Govern negociï la venda d’armament al Marroc, incomplint els articles “ .............”, de la declaració d’alto el foc en el conflicte entre el Marroc i el Sàhara Occidental....
Potser algun company/a lletrat i especialista en Dret Internacional podria fer una redacció més acurada... és una proposta. Està també clar que s’hauria de fer en castellà perquè s’hi sumessin la resta d’associacions de l’Estat; també està clar que com més aviat millor, no podem estar 2 mesos parlant de posar-nos d’acord amb una campanya d’aquest tipus... estic segura que tothom com a persona estarà d’acord, i, en aquests casos, és inhumà mirar primer el barret que portes abans que la consciència i el cor.
Esperant que tots reflexionem i que tinguem una llum que ens digui quin és el millor camí, i com que el més important de tota aquesta parrafada és la declaració que va sortir de Santander, us l’adjunto.
Gràcies
Rosa Farrés
XI Conferència dels intergrups parlamentaris 'Pau i llibertat per al poble sahrauí'
Parlament de Cantàbria - Santander - 10 de febrer de 2007
"Declaració de Santander"
La XI Conferència d'Intergrups Parlamentaris "Pau i Llibertat per al poble saharaui", que integra la totalitat dels grups que treballen per la causa sahrauí en els parlaments, les corts i les assemblees de l'Estat, així com també en el Congrés dels Diputats i en el Senat i que agrupa al conjunt de partits amb representació parlamentària, reunida en el Parlament de Cantàbria, ha decidit de fer pública la declaració següent:
1-En complir-se 31 anys de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) FELICITEM al poble sahrauí i en el seu nom al Front POLISARIO -únic representant legítim de la voluntat del poble del Sàhara Occidental- per la capacitat de resistència que ha demostrat davant de la injustícia a què està sotmès i per l'esforç continuat per aconseguir les millors condicions de vida tant en l'exili com en l'ocupació. En l'actualitat són ja 85 els països que reconeixen oficialment a la República Àrab Sahrauí Democràtica (la RASD). Entre els més recents es troben la República d'Uruguai i Haití, als quals s'uneixen Nicaragua i Equador, que han restablert les seves relacions amb la RASD. A més, remarquem la participació activa de les delegacions sahrauís en les cimeres de la Unió Africana i el Parlament Africà, un reflex de la refermança de la república sahrauí en el concert internacional actual.
2-Com a part integrant del moviment de solidaritat amb el poble sahrauí de l'Estat espanyol, SALUDEM l'increment incessant de les accions de solidaritat i de cooperació que institucions públiques i privades, partits polítics i moviments socials van realitzant i que van confluir en la 32a Conferència de coordinació del suport al poble sahrauí (EUCOCO) desenvolupada el proppassat mes de novembre a Vitoria-Gasteiz. Alhora que ratifiquem les conclusions i la declaració final de la conferència, ens sumem a la declaració de 2007 com a ANY INTERNACIONAL DE SOLIDARITAT AMB EL POBLE SAHRAUÍ.
3-Constatem la situació preocupant d'estancament en què es troba el conflicte a causa fonamentalment de la intransigència de la part marroquina i a la inoperància dels organismes internacionals amb responsabilitats sobre el conflicte, la qual cosa afavoreix el fet de l'ocupació il·legal i il·legítima del Sàhara occidental per part del Regne de Marroc. Per això, INSTEM els organismes internacionals, en particular a l'ONU, a través del Consell de Seguretat i a la Unió Europea, assumint les responsabilitats que aporta Espanya com a país membre, perquè, de forma urgent, implementin una acció efectiva que condueixi sense més dilacions a un referèndum d'autodeterminació en el qual el poble sahrauí pugui decidir lliurement i democràticament sobre el seu futur.
4-REBUTGEM frontalment la nova proposta marroquina d'autonomia, perquè no s'ajusta ni al dret internacional ni a cap pacte amb la representació legítima del poble sahrauí, el Front POLISARIO. Advertim als que han animat i aplaudit aquesta proposta que, lluny de ser un punt de trobada, tant pel procediment com pel seu contingut, constitueix un nou obstacle per a la recerca d'una solució justa i definitiva al conflicte.
5-CONSTATEM consternats que en els territoris del Sàhara Occidental ocupats pel Marroc s'ha desfermat una repressió sense límits contra qualsevol tipus de manifestació contrària a les tesis marroquines. Tanmateix, les vexacions que pateixen un nombre incomptable d'homes, dones, persones grans, nens i nenes no són obstacle perquè la resistència popular i pacífica incrementi dia a dia les activitats arreu de la geografia del Sàhara Occidental i allí on es trobin els i les sahrauís.
6-Volem transmetre la nostra solidaritat a totes les persones que dia a dia arrisquen la seva integritat, els seus béns i fins i tot la vida per fer constar el seu rebuig a l'ocupació i a la injustícia. INSTEM el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides que publiqui l'informe realitzat per la comissió d'investigació de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i a intervenir urgentment i de manera eficaç per a protegir els drets fonamentals i la vida de la població sahrauí en els territoris ocupats.A més sol·licitem al secretari general de l'ONU l'ampliació de les competències de la MINURSO [missió de pacificació per observar l'alto el foc i organitzar un referèndum entre el poble saharauí que determini l'estatus futur del territori del Sàhara Occidental] en la defensa dels drets humans en els territoris ocupats i a la protecció de la societat civil. 7-Respecte d'això, LAMENTEM el posicionament ambigu del govern espanyol davant de l'incompliment flagrant de la legalitat internacional en matèria de drets humans per part del Marroc, absolutament incoherent amb les responsabilitats que li corresponen en relació amb el Sàhara Occidental i els patiments del seu poble. La falta d'una denúncia clara d'aquests fets no es correspon amb els desitjos expressats per la immensa majoria de la ciutadania i de les institucions de l'Estat espanyol.
8-Tampoc no resulta coherent amb els desitjos de la ciutadania, ni amb les responsabilitats històriques de l'Estat espanyol, el posicionament d'abstenció activa mantingut pels seus representants en l'Assemblea General i en la Comissió de Descolonització de les Nacions Unides en relació amb el Sàhara Occidental. Al contrari, el suport decidit a la firma d'un tractat de pesca entre el Marroc i la Unió Europea que, contra la legalitat internacional, no exclou les aigües territorials del Sàhara occidental, és un gest que aferma l'espoli dels recursos del territori en contra de la voluntat dels seus propietaris legítims. DENUNCIEM l'acord de pesca entre la UE i el Regne del Marroc i sol·licitem que les institucions europees el revoquin urgentment pel que fa als drets del poble sahrauí.
9-La Mitja Lluna Roja sahrauí, les agències humanitàries internacionals, les associacions i ONG que treballen sobre el terreny, constaten la greu crisi de provisió de queviures bàsics en què es troba la població sahrauí refugiada en els campaments de Tinduf. Fem una CRIDA al PAM i a l'ACNUR, com també als governs i a les institucions europees perquè assumeixin les seves responsabilitats i evitin, amb una acció urgent i decidida una catàstrofe humanitària que afectaria fonamentalment a milers de nens i nenes, dones embarassades i persones grans o malaltes.
10-Tenint en compte que l'alto el foc entre les parts està en la base de les resolucions de l'ONU que pretenen donar una solució al conflicte, la notícia de la decisió d'Espanya, així com la previsible d'altres països, de vendre armament al Regne del Marroc en aquest moment tan delicat per al procés, pertorba els esforços de pau i fa pensar que poden estar fent-se passos per reprendre el conflicte bèl·lic per part del Marroc.Per això, els Intergrups mostrem la nostra profunda preocupació i INSTEM les autoritats espanyoles, la Unió Europea i el Consell de Seguretat de les Nacions Unides a parar la venda d'armes al Marroc mentre no es resolgui el conflicte.Igualment TRASLLADEM a les Nacions Unides la petició que s'inclogui en la seva pròxima resolució la prohibició de venda d'armes a les parts en conflicte.
11-Finalment, REITEREM la nostra disposició oberta a col·laborar des del consens i la cooperació amb els esforços que el Govern de l'Estat espanyol realitzi per a contribuir de manera eficaç a la solució justa i definitiva del conflicte polític del Sàhara Occidental, sobre la base de la legalitat internacional (que suposa la consideració del tema sahrauí com un procés de descolonització) i el dret inalienable del poble sahrauí a poder escollir lliurement el seu futur, així com també a seguir donant suport des de les nostres institucions al conjunt d'organitzacions que treballen en els àmbits de la solidaritat i la cooperació amb el poble sahrauí.
La Conferència, a través de la Permanent de la Coordinadora d'Intergrups, enviarà a totes les institucions i organismes necessaris els seus acords.
Font i fotos:
*http://simo.blocsesquerra.cat
7 comentaris:
Entenc, que tant en el grup Interparlamentari català, com en la trobada que es va fer a Santander i va assistir un representant del PSOE...Quina actitud pensa tenir aquest Sr. davant de les actuacions del seu partit? Algú l'hi exigirà que es possessioni i sino que plegui ?. Arribat l'hora de demanar explicacions al govern espanyol i el que no podem permetra és que el SOE envií un emissari a fer de boc per tapar-nos la boca a tots i totes, en nom de la solidaritat del seu partit amb aquest poble. L'actitud d'aquest parlamentari, com la de tots, a de ser clara, transparent i conseqüent, sinó que renunci a participar en el grup ! Crec que aquesta exigència és el mínim que poden i podem exigir a la resta de parlamentarios..., sinó no ens els creurem. Prou humiliacions a n'aquest poble....per compensar l'altre banda ja tenen al Sr. Chaib que els hi fa la feina!
Rosa:
M’ha agradat molt el teu article i hi estic totalment d’acord amb el que comentes. Sé, i la gent sap, i tu saps, naturalment, que no em cal fer servir aquest mitjà per donar-te el meu parer. Però també em sembla important que si una companya fa l’esforç d’escriure (vull dir que el fet d’escriure una reflexió sempre és costós per a tothom), i utilitza la xarxa com a mitjà, crec que està bé compartir en públic el que pensem els lectors. I així, de pas, ajudem una mica a que altres companys i companyes s’animin.
L’Antònia de Lleida també ha fet un article molt interessant, arrel del teu. I al bloc del Toni se’n parla dels mateixos temes en la darrera notícia que ha pujat, on ja s’han realitzat uns quants comentaris ben encertats.
Tot això no fa més que confirmar que les teves paraules estan plenes de raó i que som molts i moltes els que estem enrabiats amb les desgràcies que pateix el poble sahrauí, i som moltes i molts també els que tenim idees molt similars de cara a plantar cara a aquesta situació. Avui, justament, m’arriben informacions de que s’està preparant una de grossa, en sentit positiu. Un argument més, si es confirma, per lloar el teu escrit.
També estic plenament d’acord amb la reflexió que fa la Núria. Ens hem mantingut permissius molt de temps amb gent que ha fet el doble joc. Ara això ja no pot continuar igual. De manera pacífica i democràtica, hem de denunciar a aquells que més obertament o més dissimuladament, són còmplices amb el genocidi al que es veu abocat el poble sahrauí.
El poble sahrauí està davant d’un ‘pelotón’ d’afusellament. Quina altra cosa podem fer, doncs?
Al sr Chaib, per exemple, si torna a pronunciar les mateixes paraules que a la darrera visita del President de la RASD a Catalunya, molt possiblement aniré al Jutjat a denunciar-lo (i si algú m’acompanya millor). I ho faré perquè segons la legislació actual a l’Estat Espanyol, aquest senyor m’estarà acusant a mi, i a molta altra gent, de terrorista, pel fet de ser solidari amb la RASD i el poble sahrauí. Poca broma.
Finalment, també volia afegir que la ‘Declaració de Santander’ m’ha semblat molt bona i espero i desitjo que sigui un instrument útil per implicar al màxim d’institucions polítiques i ciutadanes.
Miquel
Rosa,
simplement m'afegeixo a les teves paraules, que crec son molt encertades.
I subscric el que han escrit la Núria i en Miquel, no em vull allargar més.
Ja n'hi ha prou!!!
Llibertat i justicia pel poble sahrauí!!!
Marroc culpable, Espanya responsable!!!
PD: per cert una pregunta, no es pot denunciar al Tribunal Internacional de Justicia de la Haia, la venda d'armes per part del govern espanyol,al govern de marroc? potser els juristes prendran alguna acció legal?
En relació al meu comentari anterior, voldria fer un aclariment, per tal d’evitar qualsevol malentès.
Jo no he pretès posar en qüestió la militància política de cap persona solidària amb el poble sahrauí ni de ningú, estigui on estigui. Entenc que respectar les opcions polítiques de tothom és un regla bàsica d’una societat democràtica.
Allò que sí qüestiono, sobretot ara, en un moment d’extrem patiment pels sahrauís, són les actituds hipòcrites, ja siguin individuals o col•lectives. Les que, posem per cas, fan que un càrrec polític d’un determinat partit, algú que per tant ho és perquè vol, assumint una responsabilitat pública, participi en la solidaritat amb el poble sahrauí sense exercir el compromís que el seu rol comporta, aportant més ‘una sigla’ per quedar bé, no tant ell o ella sinó el partit al qual pertany. Un comportament que, per exemple, calla allà on les condicions no són prou favorables..., precisament on s’hauria d’insistir més per aconseguir avenços.
Actituds que, a voltes, van més lluny encara quan la màxima preocupació és la de renyar a la gent del moviment solidari si les seves paraules són massa dures amb algú dels ‘seus’, o pressionar directament perquè no convé parlar-ne, com ara seria el fet d’impedir que es denunciï la postura del PSOE o del Govern Espanyol davant la qüestió del Sàhara.
És això el que crec que s’ha d’evidenciar, quan s’escaigui. Les postures de qui està al nostre moviment en una condició diferent a la de la majoria, doncs més que venir a fer solidaritat el que pretenen és fer partidisme i condicionar la nostra llibertat d’acció. Per fortuna, són moltes les persones i els companys que ajuden al poble sahrauí honestament, malgrat que el seu partit polític es mogui en una direcció contrària.
Crec, i així ho vaig entendre, que la Núria opinava en un mateix sentit.
D’altra banda, vull dir-li a la Blanca que ja s’estan fent consultes relatives a la seva proposta sobre la qüestió jurídica.
Miquel
Miquel,
t'agraeixo la informació sobre la meva pregunta, però no era una pregunta a vosaltres Sahara Horta, sinó era una reflexió en veu alta i he utilitzat el vostre blog per deixar-la anar.
Espero que demà l'acte que feu a Horta vagi molt i molt bé, ja que per qüestions personals no podré asssitir.
No acabo d'entendre el teu últim comentari o potser si? simplement dir-vos que estic amb vosaltres i que comparteixo plenament el que heu escrit.
no voldria acabar sense dir allò que hem dit a moltes manifestacions i que repeteixo:
MARROC CULPABLE,
ESPANYA RESPONSABLE!!!
i quan dic Espanya, em refereixo a l'executiu actual.
Blanca:
Perdona si t’he generat algun dubte. El meu aclariment no anava pel teu comentari ni per cap altre. Senzillament, el que ha passat és que a arrel d’una notícia publicada al bloc de l’Antònia, que en parlava de l’article de la Rosa, i a partir d’uns comentaris posteriors, he reflexionat i he arribat a la conclusió que calia ampliar la meva primera explicació per interès propi, exclusivament, de deixar les coses més clares.
Tanmateix, en aquest segon comentari, quan em referia al moviment de solidaritat amb el poble sahrauí, ho feia d’una manera amplia, i aquí incloïa tant a la societat civil com als càrrecs polítics que hi participen o donen suport.
La resta eren exemples... ben reals. Com el de les pressions perquè no siguem tant crítics. Pressions que potser no t’arribaran a tu ni a mi, però si a la Delegació, per continuar amb els exemples. Pressions que finalment sí condicionen la feina solidària que fem tu i jo, i que sovint no entenem que passa.
Sovint no entenem perquè s’aturen les coses perquè qui apareix com a responsable, calla per responsabilitat... Sovint no entenem perquè s’aturen les coses, o perquè no s’és més dur en les paraules, perquè qui té la responsabilitat de defensar al seu poble, el poble sahrauí, calla per responsabilitat, i això ens oculta el veritable origen del fre... És per això mateix, que les paraules pronunciades pel delegat el divendres, per tot allò que va arribar a dir, no feien sinó corroborar la gravetat de la situació.
Espero haver-te donat més pistes per confirmar-te que, en efecte, sí m’havies entès.
Una forta abraçada,
Miquel
Publica un comentari a l'entrada