Nit Solidària amb el Poble Sahrauí

El divendres 16 de febrer se celebrà al casal Josep Irla de Barcelona una Nit solidària amb el poble sahrauí organitzada per les JERC i l’ACAPS (Sahara Horta) ambdues del districte d’Horta-Guinardó

L’acte consistí en una conferència titulada El Sàhara Occidental: la situació actual als campaments de refugiats i a les zones ocupades pel Marroc, a càrrec de Mah Yahdih, delegat adjunt del Front Polisario a Catalunya, i una altra a cura del militant de les JERC Sant Martí i estudiant de Ciències Polítiques Àlex Daudén, consistent en una Introducció al concepte de lliuredeterminació dels pobles. Acabades les dues xerrades es projectà SAHARA mientrastanto... espera, vídeo editat per Sahara Horta amb música de Maneeck. L’acte finalitzà amb un sopar popular. Al vestíbul del casal s’hi muntà l’exposició Els Drets Humans al Sàhara Occidental, un muntatge produït pel Comitè Aminetu Haidar per l’alliberament dels pres@s polítics sahrauís. La Nit solidària serví de cloenda a la campanya de les JERC d’Horta-Guinardó en suport a la 13a. Caravana d’Ajut Humanitari al Poble Sahrauí. Des de Sahara Horta donem les gràcies als joves d’ERC pel seu suport i interès envers la causa sahrauí.

A l’acte assistiren unes 40 persones i, val a dir, que fou molt participatiu i que aclarí molts dubtes sobre la situació que viu i pateix el poble sahrauí. Els joves mostraren un gran interès per la problemàtica actual. A continuació us fem un breu resum de les xerrades. Mah Yahdih afirmà que el Marroc ha posat tots els obstacles que ha pogut per a impedir el desenvolupament del pla de pau de l’ONU que el 1991 el Marroc i el Polisario acordaren de complir. Des d’aleshores l’únic que el Marroc ha pretés amb la signatura dels esmentats acords és la de guanyar temps (de la qual cosa el Polisario no se’n va adonar al seu moment). Primer, el Marroc volgué adulterar el cens electoral, com ara afegint milers de colons marroquins, després, fent infinitat de recursos per paralitzar les llistes i, finalment, quant les Nacions Unides fixaven unes llistes electorals netes, aturant qualsevol possibilitat de convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. Actualment el Marroc proposa per al Sàhara Occidental un règim d’autonomia dins de l’estat marroquí. L’autonomia no satisfà les aspiracions dels sahrauís i, a més, representa una violació de la legalitat internacional. La descolonització només se satisfà amb la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. El territori del Sàhara Occidental no té cap vincle amb el Marroc ni amb Mauritània. Els sahrauís no són ni millors ni pitjors que els marroquins: els sahrauís no se senten marroquins, ja sigui per tenir una llengua diferent, un caràcter, el vestit, la gastronomia, la música... Una altra violació del dret internacional responsabilitat directa del Marroc és l’explotació econòmica dels recursos econòmics del Sàhara Occidental; en aquest cas, la Unió Europea és còmplice de l’espoli que pateix el territori. El Sàhara Occidental està partit pel mur. La zona ocupada pel Marroc està vivint una intifada, la qual és reprimida violentament per les forces policials marroquines: repressió violenta, empresonaments, manca de llibertats... les ciutats estan pràcticament preses. Pel que fa als campaments de refugiats a l’exili, la seva situació és molt dura: des de fa tres mesos el Programa Alimentari Mundial no els distribueix menjar. Respecte a l’estat espanyol, aquest no ha fet res per solucionar el conflicte i sempre ha mirat cap a un altre costat. L’actual govern justifica els abusos del Marroc a les zones ocupades: ni fa res al respecte ni es pronuncia ni quan el Marroc ha maltractat ciutadans espanyols que anaven d’observadors al Sàhara Occidental. Finalment, el govern espanyol acaba de vendre armament al Marroc, el qual no l’utilitzarà per al control de la immigració il·legal, sinó per a altres finalitats agressives, com ara la repressió de la població sahrauí i el rearmament de les forces al llarg de mur. Els sahrauís se sentén decebuts davant de la postura de l’actual govern de l’estat. Respecte a la xerrada sobre la Introducció al concepte de lliuredeterminació dels pobles, es féu una comparació de les situacions dels pobles sahrauís i català envers el Marroc i l’estat espanyol, respectivament. L’estat és el gran subjecte del dret internacional i si bé les Nacions Unides parlen de la lliure autodeterminació dels pobles, aquesta està reservada als pobles colonitzats. Els pobles tenen el dret a regular el dret de l’autodeterminació i a recórrer a mesures de força si aquesta no és satisfeta: la lluita armada pot ser reconeguda com a lícita i avalada pels estats en els casos de colonització. El Sàhara Occidental es troba en aquesta situació: no existeix cap mena de sobirania del Marroc sobre el territori sahrauí i la defensa de la indentitat sahrauí davant de l’ocupant marroquí és legítima. Quan es parla dels drets d’un poble que es troba dins d’un estat, aleshores el dret internacional no avala el dret de la secessió, ja que els drets del poble queden diluïts en tot un entramat legal en què predomina el dret estatal. La via per assolir la independència és la via constitucional i el diàleg, que s’han d’acabar concretant en un plebiscit per tal que la comunitat internacional reconegui el nou estat. Evidentment, aquesta via exigeix d’una important cultura democràtica de l’estat, la qual cosa respecte de l’estat espanyol és gairebé una utopia.

A continuació es va obrir un debat, algunes de les idees i preguntes exposades durant el qual varen ser: com pensa el Polisario assolir la independència? Mah va respondre que el Polisario vol una solució pacífica, però que aquesta s’està allargant i les portes s’estan tancant. Hi ha sectors dins del Polisario que reclamen tornar a la lluita armada, però que la població no vol haver d’arribar a aquesta situació. La solució ha d’arribar i ha de ser justa. Hi ha suport de la població marroquina al moviment sahrauí? Hi ha algun suport, però aquest és d’algun sindicat minoritari i d’algun partit d’esquerra. El suport es limita a acceptar el dret a la lliure autodeterminació, la qual cosa ja és molt en un Marroc antidemocràtic, mancat dels drets de llibertat i d’opinió, etc. Fins i tot els emigrants marroquins tenen por de parlar de Mohammed VI. Com es treballa per denunciar la vulneració dels drets humans? L’extermini de sahrauís va començar el mateix 1975. Des d’aleshores s’han produït més de 500 despareguts i són milers els reprimits i repressaliats. El Sàhara Occidental està ocupat i poca cosa més es pot fer. Cal l’ajut de tothom per a denunciar la violació sistemàtica dels drets humans: xerrades, internet, denúncies... Que s’exigeixi als partits de l’ntegrup parlamentari una major responsabilitat i compromís, especialment al Partit Socialista. La societat civil ha d’exigir que es compleixin els compromisos, com també la societat civil ha d’exigir als responsables polítics que aquests actuïn decididament en defensa dels drets del poble sahrauí. Al PSOE hi ha molts simpatitzants dels sahrauís. Cal fer veure al PSOE que s’estan equivocant. El mateix procés que ha fet el Polisario d’adonar-se que la via actual estava morta i que calia replantejar-se l’estratègia de lluita és el mateix procés pel qual està travessant el moviment de solidaritat amb el poble sahrauí. El Marroc està utilitzant la fam com a xantatge i, a més, ara s’està rearmant contra el poble sahrauí. La derrota del Polisario, si es produís, seria la derrota d’una societat justa, la qual cosa no podem acceptar. Hem de fer tot el possible perquè el poble sahrauí assoleixi la seva independència.

Vídeo de l'exposició 'Els Drets Humans al Sàhara Occidental', del Comitè Català Aminetu Haidar

SAHARA- INTIFADAS

SAHARA HORTA