La wilaia catalana d’Internet, solidària amb el Sàhara, ja és una realitat innegable. Prop d’una vintena de webs i blocs constitueixen els fonaments d'un fenomen en expansió. Són l’altaveu del treball realitzat per molts col·lectius i associacions pertanyents al moviment de solidaritat amb el poble sahrauí.
Aquesta xarxa internauta no seria rellevant si al darrera no existís una potent articulació de grups, associacions, individus, famílies, institucions, etc., compromesos en diferent mesura amb les reivindicacions sahrauís però implicats, tots ells, en programes de cooperació. Només la nostra humilitat, paral·lela a la dels sahrauís, només la nostra invisibilitat, semblant a l’ocultació política imposada al conflicte del Sàhara Occidental, impedeix reconèixer un fet remarcable: al nostre país, cap moviment social de solidaritat i cooperació internacional mobilitza, com ho fa el moviment sahrauí, tants esforços, tantes hores de treball voluntari, ni tanta quantitat de recolzaments per part de ciutadans, ajuntaments, entitats i institucions públiques, cíviques i privades.
No és qüestió ara de rivalitzar amb ningú ni de negar suports -amb els que simpatitzem- vers qui sofreixen múltiples situacions d’injustícia arreu del món. Es tracta, simplement, de prendre consciència de la nostra força social, la força d’un moviment on, sense anar més lluny, cada kg d’arròs val el seu pes en or per a una Caravana que, humanament parlant, té un valor incalculable, doncs no podem quantificar, ni que volguéssim, els cops de mà, petits, mitjans i grans, de tota la gent que aporta el seu gra de sorra a l’èxit d’aquest projecte.
Fins fa ben poc, NOSALTRES, els sahrauís, ens havíem centrat en dos eixos d’actuació claus: l’organització de la resistència a l’exili de Tindouf, i la denúncia dels incompliments reiterats de les resolucions de l’ONU manant la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Així, els que som ‘sahrauís d’adopció’ per voluntat solidària, hem anat donant aixopluc, explícit o implícit, a la reivindicació política del referèndum mentre treballàvem per prestar ajut als campaments de refugiats on viu una part dels qui són sahrauís de naixement. Però a partir del maig de 2005, la Intifada pacífica al Sàhara Occidental ens desplaça a un altre escenari. A ells i a nosaltres, és a dir, a tots NOSALTRES, els sahrauís. Creiem que el conflicte del Sàhara Occidental travessa per una conjuntura cabdal per al seu futur. La revolta permanent als Territoris Ocupats i la repressió exercida pel règim marroquí, afegida a l’atzucac del referèndum, més la frustració d’una esgotadora espera als campaments -agreujada a dia d’avui pel bloqueig alimentari imposat pel Marroc i els seus aliats, aplicant-los-hi sense escrúpols una veritable estratègia de guerra-, tot plegat ens condueix, de manera imperiosa, a modificar estratègies passades. En l’actualitat, a la intensificació de l’ajut que cal donar als refugiats, hem d’afegir l’objectiu de fer visible el conflicte. Per capgirar la indiferència de la comunitat internacional, s’han de denunciar les conseqüències immediates d’un procés de descolonització truncat. Hem d’aconseguir explicar amb eficàcia fets tan greus com la sistemàtica i brutal violació dels Drets Humans als Territoris Ocupats o l’amenaça d’epidèmia de fam a l’exili sahrauí. Desprès de tres dècades, i en les presents circumstàncies, ja no hi ha marxa enrere possible. El 2007, declarat per l’EUCOCO ‘Any Internacional de Solidaritat amb el Poble Sahrauí’, ha de significar un moment d’inflexió. No és creïble el supòsit que la crisi s’apaivagarà en un tres i no res amb la desaparició de la Intifada i el retorn a la resignació de la població refugiada als campaments, ‘disposada’ a afrontar un segon ‘parèntesi’ de 30 anys a l’Hamada. Més aviat el contrari. El punt de confluència assolit pels diferents esdeveniments ens indica, amb impaciència, un únic horitzó: ARA O MAI. Si el Marroc se’n surt d’aquesta, les seves posicions expansionistes es veuran reforçades al temps que l’esperit resistent dels sahrauís quedarà ferit de mort. No ho podem permetre, NOSALTRES.
Bona part de les persones que hi participem en aquest moviment solidari, caracteritzat per una poderosa singularitat, hem acollit nens i nenes sahrauís. Molts també hem baixat als campaments. Com a resultat, s’han eixamplat les nostres ‘famílies’, un vincle que aprofundeix una necessitat urgent: no els hi podem fallar. Cal fer un darrer esforç decisiu. En l’estratègia per visibilitzar el conflicte, l’ús del ciberespai és indefugible si pretenem mostrar a l’opinió publica el que fem a Catalunya, el que passa al Sàhara i si volem evidenciar la potència d’un moviment amb una base àmplia i arrelada. La xarxa d’Internet també ens permet conèixer-nos millor, tenir una comunicació estable, coordinar-nos, saber que no estem sols i, en definitiva, consolidar el poder d’influència que atresorem i rendibilitzar la feina realitzada des de fa bastants anys. Masses anys... En les últimes setmanes, tres blocs sahrauís han nascut per integrar-se a la xarxa catalana per un Sàhara Lliure: ACAPS Girona , Un trosset del meu Sàhara i Sentiments Sahrauís . Ens congratulem i els hi donem l’enhorabona. També ens felicitem de la repercussió assolida pel muntatge de vídeo Sàhara mientrastanto... espera, elaborat pel nostre company Fernando a partir d’una cançó d’en Maneeck, un audiovisual que ja ha superat les mil visites a la web dels amics de Pirineu amb el Sàhara, i va camí de les dues mil al Youtube. Un altre motiu de satisfacció són les 10.000 entrades acomplertes per SAHARA HORTA bloc. Però el què és de cert espectacular, són les visites que hem pogut sumar entre el conjunt de webs i blocs sahrauís de Catalunya que disposem de comptador: ¡ja van més de 500.000!
Companyes i companys, totes les lluites, per molt justes que siguin -com és el cas de la sahrauí- no tenen pas garantida la victòria. Perquè això succeeixi, cal treballar amb tenacitat i desitjar-nos sort i encert. Cal aprofitar les oportunitats que se’ns presenten.
Doncs bé, ara en tenim una. El terreny per estendre la raó que assisteix a la causa sahrauí, pel que respecta al nostre moviment, està llaurat. Gaudim d’una xarxa solidària que funciona. Fem-la perceptible! Crear un espai web o un bloc no és tan difícil com aparenta. De fet, és relativament senzill. No importa si està millor o pitjor, ni si, un cop en marxa, aneu més ràpids o més lents en les obres que efectueu per completar-lo. L’important és començar. Nosaltres no en sabíem i hem aprés. Una vegada engegat, sempre apareix gent disposada a col·laborar-hi. En aquests temes, els joves són un recurs inestimable. És el seu medi natural.
Us animem a viatjar pel ciberespai amb la vostra pròpia nau. El poble sahrauí ens ho reclama. La web i el bloc de SAHARA HORTA us enllaçaran de seguida que ens assabentem. També ho faran els companys i companyes de la xarxa. N’esteu segurs. I, a partir d’aquí, prendreu part d’una aventura ben gratificant... perquè ¡junts l’aconseguirem!
De NOSALTRES depèn.
Sàhara Lliure!
SAHARA HORTA 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada