20.000 poemes de llibertat i de lluita

Milers de persones provinents de tot l’estat espanyol es reuneixen a Madrid per solidaritzar-se amb la lluita del Poble Sahrauí

L’actualitat informativa fa inevitable introduir aquest reportatge d’una manera diferent a la que haguéssim desitjat des de Sàhara Horta. Avui diumenge, a Catalunya, tothom que hagi llegit la premsa escrita haurà pogut constatar com aquests mitjans parlen de concentracions que es varen produir ahir arreu de l’estat espanyol i a altres països, diverses d’elles amb una assistència menor al miler de persones (per exemple, una protesta de dues-centes realitzada a Astúries, amb foto inclosa). A moltes de les referides notícies se’ls hi ha dedicat un espai de text generós complementat amb imatges. En canvi, la pràctica totalitat dels periòdics –catalans i estatals– distribuïts a Barcelona i a la resta de ciutats del Principat han ignorat la manifestació que ahir es va celebrar a ‘la capital de l’estat que fou l’administrador colonial del Sàhara Occidental’, una manifestació en la qual varen participar entre 15.000 i 25.000 ciutadans (depenent de les fonts) vinguts de distints punts de la Península Ibèrica, justament per protestar per la situació de manca de llibertat en què encara hi viu el poble sahrauí. Aquesta invisibilitat informativa que pateix el conflicte del Sàhara Occidental provoca que les condicions de treball –voluntari– del moviment solidari siguin extremadament difícils. Per això mateix, la protesta de l’11-N a Madrid no fou una manifestació més. Ans el contrari, va tenir la virtut de ser una concentració en què cada crit, cada pancarta, cada bandera amagava, en realitat, una trajectòria individual de compromís amb una causa justa, veus distants en la procedència geogràfica però properes en les paraules, paraules d’esperança compartides amb els anhels de llibertat d’un poble germà. La manifestació d’ahir no va reunir vint mil persones residents majoritàriament a Madrid –que seria el més normal–, i no ho va fer segurament perquè aconseguir que el problema sahrauí tingui el ressò mediàtic que es mereix és, hores d’ara, una missió gairebé heròica.

La manifestació de dissabte va atreure a ciutadans i ciutadanes de Madrid, però, sobretot, va ajuntar a milers de sahrauís i militants solidaris de tota la pell de brau. Aquest fou el nostre principal mèrit. Més que una manifestació, la trobada de Madrid esdevingué una multitudinària ‘assemblea’ amb un vot unànime: Sàhara Llibertat!! Potser si el proper any diem les coses pel seu nom, i en lloc de convocar una marxa reivindicativa ens trobem per fer una mena d’Assemblea Popular per la Llibertat del Poble Sahrauí, la nostra veu assolirà la projecció que ara ens neguen. La manifestació, com ja hem apuntat, reuní persones vingudes de la pluralitat de nacions i comunitats autònomes de l’estat. La presència de la ‘colònia sahrauí’ fou especialment nombrosa. Igualment, la ‘delegació’ catalana també es va fer notar, essent la més perceptible de totes, amb desenes de banderes – sahrauís i senyeres– i múltiples pancartes.

L’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí (ACAPS), conjuntament amb les demés associacions solidàries de Catalunya que desenvolupen la mateixa tasca –com la de L’Hospitalet, Esplugues, etc. –, i amb el suport de la delegació del Front Polisario a través dels seus representants, l’Emboirik Ahmed i en Mah, van mobilitzar prop de 350 persones, 14 d’elles d’Horta, entre les quals s’ha d’incloure una significativa participació de la comunitat sahrauí del nostre país. Segons diverses opinions contrastades, l’acte fou el més combatiu dels darrers anys. I, certament, a diferència d’altres manifestacions habituals, a la protesta d’ahir vam poder comprovar com gairebé cada persona duia a sobre una bandera, o una enganxina o bé era portadora d’una pancarta, signes clars que la immensa majoria érem gent compromesa en el dia a dia amb la lluita del poble sahrauí. Aquest és un fet, insistim, que cal subratllar especialment.

La marxa desembocà a la Plaça Major, donant pas als obligats parlaments. Els organitzadors van iniciar les intervencions assenyalant que els assistents –provinents també dels campaments de refugiats de Tindouf i dels territoris ocupats– érem ‘l’altaveu d’un poble que pateix un bloqueig informatiu’ i, en conseqüència, fèiem de portadors d’un missatge a favor de l’exercici dels Drets Humans, incloent-hi ‘el dret del poble sahrauí a ser lliure i independent i a decidir el seu futur d’una manera fàcil i democràtica mitjançant un referèndum’. Seguidament, la directora de teatre Mercedes Lezcano i l’actriu Teresa del Olmo van llegir el manifest de la convocatòria ‘Per la llibertat del poble sahrauí. Contra la tortura i la violació dels drets humans al Sàhara. Per la descolonització i la Independència del Sàhara Occidental’, text que ja vàrem publicar al nostre bloc ara fa uns dies. A continuació, es va fer esment d’un llarg reguitzell de persones i d’una part de les 155 organitzacions socials, polítiques i sindicals adherides. Us destaquem algunes d’elles: Pilar Bardem, Lucia Echevarria, Sílvia Munt, Marina Rossell, Carlos Arguiñano, Lluís Llach, Rosa Regàs, Eduardo Galeano, Rosa Montero, Maria del Mar Bonet, Itziar Bollaín; organitzacions: Associació Catalana de Juristes Demòcrates, Unión Estatal de Asociaciones Vecinales, Interpueblos, Payasos del Mundo, CC.OO., UGT, USO, CGT, SOC, IU, PNB, Eusko Alkartasuna, PP, Iniciativa els Verds, BNPV, Los Verdes de Andalucia, UJCE; diversos ajuntaments i càrrecs electes d’IU, ERC i PSOE, com ara Gaspar Llamazares, coordinador d’IU que també va ser un dels portadors de la pancarta que encapçalà la comitiva, etc, etc.

Posteriorment, dos escriptors sahrauís del col·lectiu ‘Grupo Generación de la Amistad’ van llegir una selecció de poemes del seu llibre El Aaiun, gritando lo que se siente, dedicat a la intifada pacífica sahrauí. Aquest breu recital de poesia va ser presentat amb unes belles paraules: ‘Els poetes sahrauís entenem que cadascun de vosaltres sou un poema que acompanya la poesia d’un poble en lluita, la poesia del poble sahrauí que resisteix davant de l’ocupant i lluita per la seva llibertat’. Els minuts més emotius els va protagonitzar una connexió en directe amb els territoris ocupats. A través de la megafonia de la plaça, totes i tots els participants vam tenir l’oportunitat d’escoltar en temps real la veu d’un company de la resistència sahrauí. En la seva al·locució va denunciar l’Acord Tripartit de Madrid i la responsabilitat del govern espanyol en el conflicte, així com la repressió que des de fa tres dècades sofreix la població sahrauí: començant pel napalm llençat per l’aviació marroquina en el moment de l’ocupació, fins a les actuals violacions dels drets humans als territoris ocupats o la separació a què estan sotmeses les famílies que viuen a banda i banda del mur. Principalment, però, la connexió amb els territoris ocupats es va convertir en un cant a la solidaritat entre els pobles: ‘Vosaltres i nosaltres som homes que lluitem per un món millor on es respectin els drets dels pobles’. La transmissió finalitzà amb proclames corejades amb entusiasme per totes i tots els presents: ‘¡Los pueblos unidos jamas seran vencidos!... iViva el Sáhara Libre!’.

Per concloure l’acte va intervenir Brahim Gali, delegat del Front Polisario a l’estat espanyol i ambaixador de la RASD. Brahim Gali va tornar a denunciar l’Acord Tripartit i, alhora, va recordar al govern de Madrid la seva responsabilitat política i moral amb el poble sahrauí, doncs l’estat espanyol no pot ignorar que ‘és el responsable inicial d’aquesta situació en retirar-se del Sàhara Occidental el 1975’. Tanmateix, va criticar al govern de Zapatero per equipar a la policia del Marroc amb una infraestructura que –suposadament– serveix per aturar les màfies que trafiquen amb la immigració il·legal, però que, de fet, és utilitzada contra els manifestants dels territoris ocupats. Per Gali, les ciutats del Sàhara Occidental s’han convertit en ‘casernes militars on es practica la tortura, es viola a les dones, se saquegen les cases i on els hospitals deixen de ser-ho per transformar-se en comissaries’. Brahim Gali va exigir el respecte dels drets humans i va demanar a Zapatero ‘prou de traïcions’, afegint un ‘Us necessitem a tots! Visca la solidaritat dels Pobles!’. L’ambaixador de la RASD va declarar també que el Front Polisario és el legítim representant del poble sahrauí, i que ni l’autonomia ni la regionalització podrà substituir mai la legítima aspiració d’autodeterminació i Independència del Poble Sahrauí, afirmant que ‘31 anys de resistència són suficients’. Pel delegat del FP, la punta de llança en la lluita del seu poble són els compatriotes dels territoris ocupats. Brahim Gali acabà la seva intervenció amb les següents paraules: ‘Seguim i seguirem lluitant, desafiant i resistint... Visca l’amistat entre els pobles!... Visca la Independència!... Fora l’autonomia! Com a epíleg, volem remarcar l’anunci fet per l’organització en relació a la reunió de l’EUCOCO 2006 (la Conferencia Europea de Coordinación del Apoyo al Pueblo Saharaui), celebrada a Vitoria-Gasteiz els dies 3, 4 i 5 de novembre, en la qual es va aprovar que el 2007 serà l’Any Internacional de Solidaritat amb el Poble Sahrauí. SAHARA HORTA 12 de novembre de 2006