dilluns, 11 de maig de 2009

Projecte concienciació del medi ambient a la wilaya de Smara campament de Tinduf
Els joves de sàhara horta, vàrem realizar el viatge cap als campaments amb el projecte conceinciació del medi ambient als campament, realitzat per wialaya Penedès i la col·laboració d’UJSario (Unió joves Sahrauís).
Va ser un viatge diferent, ja que estava pensat en netejar una azona on hi conviuen i treballen els joves que hi viuen als campaments. Amb la nostra col·laboració vàren pogué aconseguir que la zona és mantiguès neta de tota mena de bruticia, plàstics, pedres, ampolles, vidres, trossos de roba trencats i terra bruta, ara la zona és un espai on els joves poden realitzar activitats amb els infants, poden jugar sesne perill de tallar-se amb vidres ni contaminacions.
Apart dels dies de neteja, el jovent saharaui ens va ensenyar les coses cotidianes que realitzen als
diversos centres que tenen repartits en els campaments, i les estructures organitzades per la RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica) vàrem fer visites al museu de la UNMS( Unión Nacional de Mujeres Sahraruís). Escola 12 d’octrubre on es formen els joves per seguir els seus estudis i poguer tenir la oportunitat d’acabar-los a altres països. Centre Castro on dediquen un espai per a perosnes amb deficiens intelectuals. Escola bresol que ells en diuen “tarbies” on cuiden els nens i nenes avanç d’anara a les guarderies. Visitar els museu de Guerra on els ex soldats tenen fotografíes de quan es van enforntar amb els marroquins, i tenen material que es va utilizar en el seu dia per defensar el territori. I visitar el mur de la vergonya construit pels marroquins que divideix en dues parts el Sàhara Occidental.
Els joves Sahrauís ens van ensenyar i fer –nos entendre que el Sàhara, encara que no siguin independents han pogut construir un país al desert, i que esperen que algun dia tornin a les seves terres per seguir construint país, pero un país sense ser governat per un dictador ni sota turtures com ho estan patín els sahrauís que estan vivin a la zona ocupada per Marroc.
La convivencia amb ells ens ha servit per aprendre a ser solidaris, per ajudar a aqeuells que més ho necessiten i sobretot ens van donar el missatge de que ells només volen una sola cosa, poguer ser lliures al seu país i ser independents, i que tornessim quan poguessim per no oblidar-nos d’ells, que van patir l’exili, l’abandomanent i l’oblit per part de Marroc, Espanya i la comunitat internacional.
Mahfud Brahim.