Propers actes de suport al

Poble Sahrauí

Us hi esperem!

Solidaritat amb els presoners polítics i desapareguts Barcelona, divendres 9 de febrer, 19 h

Els Drets Humans al Sàhara Occidental Organitza: Comitè Català Aminetu Haidar Barcelona, divendres 9 de febrer, 19 h Més informació a l’agenda de SAHARA HORTA

Solidaritat amb els campaments de refugiats i els Territoris Ocupats Horta, Barcelona. Divendres 16 de febrer, 19’30 h

Nit solidària amb el Poble Sahrauí Organitzen: JERC Horta-Guinardó i ACAPS Horta-Guinardó. Col·labora: JERC Sant Martí Horta, Barcelona. Divendres 16 de febrer, 19’30 h

Sopar solidari i una conferència titulada ‘El Sàhara Occidental: la situació actual als campaments de refugiats i a les zones ocupades pel Marroc’, a càrrec d'un representant a Catalunya de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). Més informació a l’agenda de SAHARA HORTA

El poder de la Catalunya sahrauí

Les comarques del Pirineu, les Terres de Ponent, Girona, Mataró, Gavà, Barcelona... 1.000, 10.000, 500.000...

Reflexions suscitades per la lectura de Vagues de fam, nens, ràdios i blocs: les formes de comunicació del poble sahrauí, un article de Canal Solidari reproduït a Vilaweb, Indymedia i SAHARA HORTA

La wilaia catalana d’Internet, solidària amb el Sàhara, ja és una realitat innegable. Prop d’una vintena de webs i blocs constitueixen els fonaments d'un fenomen en expansió. Són l’altaveu del treball realitzat per molts col·lectius i associacions pertanyents al moviment de solidaritat amb el poble sahrauí. Aquesta xarxa internauta no seria rellevant si al darrera no existís una potent articulació de grups, associacions, individus, famílies, institucions, etc., compromesos en diferent mesura amb les reivindicacions sahrauís però implicats, tots ells, en programes de cooperació. Només la nostra humilitat, paral·lela a la dels sahrauís, només la nostra invisibilitat, semblant a l’ocultació política imposada al conflicte del Sàhara Occidental, impedeix reconèixer un fet remarcable: al nostre país, cap moviment social de solidaritat i cooperació internacional mobilitza, com ho fa el moviment sahrauí, tants esforços, tantes hores de treball voluntari, ni tanta quantitat de recolzaments per part de ciutadans, ajuntaments, entitats i institucions públiques, cíviques i privades. No és qüestió ara de rivalitzar amb ningú ni de negar suports -amb els que simpatitzem- vers qui sofreixen múltiples situacions d’injustícia arreu del món. Es tracta, simplement, de prendre consciència de la nostra força social, la força d’un moviment on, sense anar més lluny, cada kg d’arròs val el seu pes en or per a una Caravana que, humanament parlant, té un valor incalculable, doncs no podem quantificar, ni que volguéssim, els cops de mà, petits, mitjans i grans, de tota la gent que aporta el seu gra de sorra a l’èxit d’aquest projecte.

Fins fa ben poc, NOSALTRES, els sahrauís, ens havíem centrat en dos eixos d’actuació claus: l’organització de la resistència a l’exili de Tindouf, i la denúncia dels incompliments reiterats de les resolucions de l’ONU manant la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Així, els que som ‘sahrauís d’adopció’ per voluntat solidària, hem anat donant aixopluc, explícit o implícit, a la reivindicació política del referèndum mentre treballàvem per prestar ajut als campaments de refugiats on viu una part dels qui són sahrauís de naixement. Però a partir del maig de 2005, la Intifada pacífica al Sàhara Occidental ens desplaça a un altre escenari. A ells i a nosaltres, és a dir, a tots NOSALTRES, els sahrauís. Creiem que el conflicte del Sàhara Occidental travessa per una conjuntura cabdal per al seu futur. La revolta permanent als Territoris Ocupats i la repressió exercida pel règim marroquí, afegida a l’atzucac del referèndum, més la frustració d’una esgotadora espera als campaments -agreujada a dia d’avui pel bloqueig alimentari imposat pel Marroc i els seus aliats, aplicant-los-hi sense escrúpols una veritable estratègia de guerra-, tot plegat ens condueix, de manera imperiosa, a modificar estratègies passades. En l’actualitat, a la intensificació de l’ajut que cal donar als refugiats, hem d’afegir l’objectiu de fer visible el conflicte. Per capgirar la indiferència de la comunitat internacional, s’han de denunciar les conseqüències immediates d’un procés de descolonització truncat. Hem d’aconseguir explicar amb eficàcia fets tan greus com la sistemàtica i brutal violació dels Drets Humans als Territoris Ocupats o l’amenaça d’epidèmia de fam a l’exili sahrauí. Desprès de tres dècades, i en les presents circumstàncies, ja no hi ha marxa enrere possible. El 2007, declarat per l’EUCOCO ‘Any Internacional de Solidaritat amb el Poble Sahrauí’, ha de significar un moment d’inflexió. No és creïble el supòsit que la crisi s’apaivagarà en un tres i no res amb la desaparició de la Intifada i el retorn a la resignació de la població refugiada als campaments, ‘disposada’ a afrontar un segon ‘parèntesi’ de 30 anys a l’Hamada. Més aviat el contrari. El punt de confluència assolit pels diferents esdeveniments ens indica, amb impaciència, un únic horitzó: ARA O MAI. Si el Marroc se’n surt d’aquesta, les seves posicions expansionistes es veuran reforçades al temps que l’esperit resistent dels sahrauís quedarà ferit de mort. No ho podem permetre, NOSALTRES.

Bona part de les persones que hi participem en aquest moviment solidari, caracteritzat per una poderosa singularitat, hem acollit nens i nenes sahrauís. Molts també hem baixat als campaments. Com a resultat, s’han eixamplat les nostres ‘famílies’, un vincle que aprofundeix una necessitat urgent: no els hi podem fallar. Cal fer un darrer esforç decisiu. En l’estratègia per visibilitzar el conflicte, l’ús del ciberespai és indefugible si pretenem mostrar a l’opinió publica el que fem a Catalunya, el que passa al Sàhara i si volem evidenciar la potència d’un moviment amb una base àmplia i arrelada. La xarxa d’Internet també ens permet conèixer-nos millor, tenir una comunicació estable, coordinar-nos, saber que no estem sols i, en definitiva, consolidar el poder d’influència que atresorem i rendibilitzar la feina realitzada des de fa bastants anys. Masses anys... En les últimes setmanes, tres blocs sahrauís han nascut per integrar-se a la xarxa catalana per un Sàhara Lliure: ACAPS Girona , Un trosset del meu Sàhara i Sentiments Sahrauís . Ens congratulem i els hi donem l’enhorabona. També ens felicitem de la repercussió assolida pel muntatge de vídeo Sàhara mientrastanto... espera, elaborat pel nostre company Fernando a partir d’una cançó d’en Maneeck, un audiovisual que ja ha superat les mil visites a la web dels amics de Pirineu amb el Sàhara, i va camí de les dues mil al Youtube. Un altre motiu de satisfacció són les 10.000 entrades acomplertes per SAHARA HORTA bloc. Però el què és de cert espectacular, són les visites que hem pogut sumar entre el conjunt de webs i blocs sahrauís de Catalunya que disposem de comptador: ¡ja van més de 500.000!

Companyes i companys, totes les lluites, per molt justes que siguin -com és el cas de la sahrauí- no tenen pas garantida la victòria. Perquè això succeeixi, cal treballar amb tenacitat i desitjar-nos sort i encert. Cal aprofitar les oportunitats que se’ns presenten. Doncs bé, ara en tenim una. El terreny per estendre la raó que assisteix a la causa sahrauí, pel que respecta al nostre moviment, està llaurat. Gaudim d’una xarxa solidària que funciona. Fem-la perceptible! Crear un espai web o un bloc no és tan difícil com aparenta. De fet, és relativament senzill. No importa si està millor o pitjor, ni si, un cop en marxa, aneu més ràpids o més lents en les obres que efectueu per completar-lo. L’important és començar. Nosaltres no en sabíem i hem aprés. Una vegada engegat, sempre apareix gent disposada a col·laborar-hi. En aquests temes, els joves són un recurs inestimable. És el seu medi natural. Us animem a viatjar pel ciberespai amb la vostra pròpia nau. El poble sahrauí ens ho reclama. La web i el bloc de SAHARA HORTA us enllaçaran de seguida que ens assabentem. També ho faran els companys i companyes de la xarxa. N’esteu segurs. I, a partir d’aquí, prendreu part d’una aventura ben gratificant... perquè ¡junts l’aconseguirem! De NOSALTRES depèn. Sàhara Lliure! SAHARA HORTA

Els presos polítics sahrauís inicien una vaga de fam indefinida

Els presos polítics sahrauís reclosos a la Presó Negra de l'Aaiún varen iniciar el dia 30 de gener una vaga de fam en protesta i condemna per la brutal agressió de què varen ser objecte el passat dia 19 de gener

Imatge d'arxiu de la Presó Negra de l'Aaiún

A aquesta greu notícia s'hi suma una altra del passat 28 de gener segons la qual el règim ocupant planeja el trasllat i la dispersió dels presos a centres de reclusió de l'interior del Marroc, lluny dels seus familiars (font www.cahiersdusahara.com). A continuació publiquem el comunicat dels presos, el qual hem aconseguit de SaharaLibre i Sahara Press Service.

Nosotros los presos políticos saharauis, recluidos tras los barrotes de la carcel Negra declaramos, que a partir de hoy martes 30 de enero de 2007, iniciamos una huelga de hambre indefinida en protesta y condena por la brutal, inhumana y bestial agresión de la que fuimos objeto el dia 19 de Enero de 2007. Agresión, que muestra la poca honradez, humanidad y lo lejos que está de lo recogido y reconocido en los convenios internacionales con respecto al trato de los presos de opinión o políticos. Este acto fué perpetrado por decenas de miembros de los cuerpos de intervención, pertrechados con medios antidisturbios y dirigidos por elementos de la inteligencia marroquí. Violentaron y registraron nuestra celda. Después de apalearnos y reprimirnos de forma brutal nos esposaron a las sillas, continuando maltratándonos sin piedad ni compasión y revolviendo entre nuestros efectos personales, robando unos y destrozando otros.

Después, por orden de la dirección de la cárcel, fuimos distribuidos en cuatro celdas, que pueden ser consideradas como de castigo, sin ningún tipo de mobiliario, ni siquiera mantas, (suelo puro y duro), por lo que estamos expuestos al intenso frío de ésta época del año. Esto además de impedir el contacto entre nosotros, el legítimo derecho al uso del teléfono y también incluso, de impedirnos las visitas de nuestros familiares y allegados.

Por todo esto, nosotros los presos políticos saharauis manifestamos ante la opinión pública que exigimos al estado anexionista marroquí lo siguiente:

1º Que se habra una investigación, de forma rápida, justa y transparente y se depuren responsabilidades ante las torturas y malos tratos a los que fuimos sometidos.

2º La devolución de todo aquello que nos despojaron: documentos, libros, enseres, mobiliario, dinero etc..., se nos restituyan nuestros justos y legítimos derechos como presos políticos y se nos trate según las convenciones internacionales establecidas para los presos políticos.

3 Exigimos se nos separe de los presos comunes, además de nuestro legítimo derecho a recibir las visitas de nuestros familiares y allegados, derogando todo impedimento con respecto a este punto por parte de la administración de la prisión.

4º Que se nos proporcione una alimentación sana y equilibrada.

5º Que se reconozca ante nosotros por escrito y verbalmente, por parte de la administración de la cárcel y las partes concernidas que conculcaron nuestros legítimos derechos con aquella brutal y arbitraria intervención.

6º Que nos sean levantadas todas las sanciones y represalias a que estamos sometidos y muy especialmente las que pesan sobre el activista de derechos humanos y preso político Brahhím Sabar, secretario general de la asociación de derechos humanos saharaui al cual se le ha sancionado con la privación de visitas de una manera arbitraria y forzosa.

7º Que se ponga fin a las flagrantes violaciones contra los derechos humanos en el Sáhara Occidental, que se están cometiendo por parte de la ocupación marroquí contra los indefensos patriotas saharauis y que sea levantado el cerco informativo y militar impuesto en el territorio, permitiendo al Pueblo Saharaui ejercer el legítimo derecho a decidir su futuro.

8º Además de condenar esta salvaje agresión con la cual se derrumbaron la mayoría de nuestros logros. Por último reafirmamos nuestra adhesión con el único y legítimo representante del Pueblo Saharaui el FRENTE POLISARIO, así como pedimos al orden internacional y a todas las asociaciones internacionales defensoras de los derechos humanos, que intervengan de forma urgente para que nos protejan y que hagan presión sobre el régimen ocupante marroquí para que seamos liberados de manera inmediata e incondicional, que se ponga fín a los sufrimientos del Pueblo Saharaui y que pueda disfrutar de su legítimo e inalienable derecho a la autodeterminación y la independencia en el tiempo más breve posible.