Tanta crueltat és innecessària i l’únic que aconseguirà és vessar sang a la zona

Aquestes paraules, pronunciades per Emboirik Ahmed, delegat del Front Polisario a Catalunya, reflecteixen el preocupant panorama dibuixat a l’acte ‘Els Drets Humans al Sàhara Occidental’ celebrat el divendres dia 9 de febrer a Can Fabra

El divendres 9 de febrer es va celebrar al Centre Cultural de Can Fabra, al barri de Sant Andreu de Barcelona, un acte informatiu per denunciar el greu clima de repressió que es pateix als Territoris Ocupats. L’activitat estava organitzada pel Comitè Català Aminetu Haidar per l’alliberament dels pres@s polítics sahrauís. L’acte va servir per presentar l’excel·lent, alhora que colpidora exposició, ‘Els Drets Humans al Sàhara Occidental’, un muntatge -produït pel Comitè Aminetu- que està a disposició de totes les entitats interessades en difondre’l al seu municipi, i que us recomanem. L’exposició, fàcilment transportable, consta de 44 fotografies tretes d’Internet i enviades des dels Territoris Ocupats, unes imatges sotmeses posteriorment a un laboriós procés tècnic per tal de millorar la seva qualitat. A continuació us afegim un fragment del text de presentació de l’exposició: ‘Amb aquesta exposició de fotografies, el Comitè Català Aminetu Haidar per l’alliberament dels pres@s polítics sahrauís vol denunciar la situació en què viu el poble sahrauí al Sàhara Occidental ocupat per les forces colonials marroquines, però sobretot vol donar testimoni dels continuats abusos que pateixen els activistes polítics sahrauís, que sistemàticament pateixen la tortura de la policia ja sia en les comissaries o en les presons marroquines. La població sahrauí, desprès de 31 anys d’ocupació, ja fa més d’un any que ha iniciat l’anomenada INTIFADA SAHRAUÍ, que no és més que la resistència pacífica de tot un poble, que l’únic que demana és que es respectin els seus drets individuals i com a nació. Aquesta exposició, doncs, és una petita mostra del que estan patint els sahrauís... i una petita mostra de la solidaritat del poble català envers els sahrauís, el nostre recolzament al procés d’AUTODETERMINACIÓ I INDEPENDÈNCIA del Sàhara Occidental’.

A l’acte també es va recordar l’estada de l’Aminetu Haidar a Barcelona, el maig de 2006, mitjançant un vídeo elaborat dels companys i companyes d'AL-HAIMA, el col·lectiu de joves solidaris amb el Sàhara del districte de Sant Andreu. Des de SAHARA HORTA no podem sinó felicitar-los per aquesta iniciativa així com per la qualitat de la seva realització. El vídeo consisteix en una entrevista a l’Aminetu Haidar, qui amb les seves respostes ens denuncia la repressió que es viu al carrer dels Territoris Ocupats, a les escoles, la presència constant de la policia, l’exèrcit, la manca dels drets d’expressió, manifestació, associació... Aquests són alguns dels comentaris que l’Aminetu fa al llarg de l’entrevista: ‘Tots els sahrauís abracem el dret a l’autodeterminació. A través de la Intifada hem posat de relleu les violacions dels Drets Humans al Sàhara Occidental. Hem intentat cridar l’atenció del món envers aquesta situació. A l’anterior regnat d’Hassan II ja hi havia repressió i aquesta no és la primera Intifada. És un gran avenç que Kofi Annan (en aquell moment, Secretari General de les Nacions Unides) reconegui, desprès d’un any, que s’estan violant els drets humans al Sàhara Occidental. Espanya, França i la Unió Europea, en defensar els seus interessos particulars, estan defensant la violació dels DD HH. Jo formo part d’una societat sencera, i el meu sacrifici i el meu sofriment és part del sofriment general del poble sahrauí per la seva llibertat. Nosaltres som un país pacífic que odia la guerra. Nosaltres esperem que mitjançant aquesta resistència pacífica es reconegui el dret del Sàhara Occidental a l’Autodeterminació. No tinc cap por, però estic segura que serè reprimida quan torni al Sàhara Occidental. Puc demanar un asil polític, però no vull perquè soc la veu de totes les persones oprimides. Em considero que tinc que estar al costat dels activistes. El nostre deure és estar a primera fila. El nostre deure ens obliga a fer sacrificis i a fer la resistència des de l’interior. Qui ha d’abandonar el territori són els marroquins. Morirem o viurem a dins del Sàhara Occidental. Us convido a tots vosaltres a que intenteu entrar al Sàhara Occidental, perquè el fet de no poder entrar significa que el govern marroquí està amagant alguna cosa’.

A continuació es va donar pas a la xerrada, en la qual intervingueren, per aquest ordre, Emboirik Ahmed, delegat del Front Polisario a Catalunya, i Mohamed Ahmed Laabeid, membre d'AFAPREDESA (Asociación de Familiares, Presos y Desaparecidos Saharauis). En Raül Carretero, militant del Comitè Català Aminetu Haidar, va fer de conductor de l’acte. Emboirik Ahmed va iniciar la seva intervenció assenyalant que ‘Aminetu Haidar és un símbol per les zones ocupades i per tot el poble sahrauí. Representa el més noble del poble sahrauí. De jove, va estar desapareguda 4 anys. Va patir tot tipus de vexacions, però malgrat tot, ha continuat lluitant, com qualsevol sahrauí, pel dret a la independència. El Marroc té por a l’Aminetu pel que representa’. Pel delegat del Front Polisario a Catalunya, aquest ha estat un any difícil en el que s’ha hagut de treballar molt. Va agrair especialment la tasca del Comitè Aminetu, així com la presència dels assistents a l’acte, i en particular la d’algunes persones, entre elles: Anna Simó, diputada al Parlament de Catalunya per ERC, exconsellera de l’anterior govern i membre de l’Intergrup ‘Pau al Sàhara’ del parlament català; Cristina Navarro, jurista i compromesa defensora dels Drets Humans; Miquel Carrillo, d’ERC i alcalde de Gelida; i Dolors Clavé, diputada al Parlament de Catalunya per ICV. Per Emboirik Ahmed, ‘hi ha Drets Humans individuals i col·lectius, i el dret a l’autodeterminació és un dret humà al que té dret tot poble’. El problema del poble sahrauí, continuà, ‘és un problema de descolonització que encara està pendent per part de l’ONU, l’Organització per la Unitat Africana (OUA) i la Unió Europea’. ‘La lluita del poble sahrauí és un cant a la dignitat. Lluitem per la llibertat i la justícia. Però, sobretot, lluitem per dignitat, perquè no podem fer una altra cosa’, va dir el delegat. Seguidament, va afegir que ‘jo no soc un militant nacionalista, soc un militant independentista. Això vol dir que estem disposats a deixar de fer concessions perquè no dubtem del que volem, i no dubtem que l’aconseguirem. Per tant, el referèndum d’autodeterminació haurà de reunir dues condicions molt clares: ser una consulta feta en llibertat i en què voti el poble sahrauí, no el marroquí’. Emboirik va reconèixer que el Front Polisario ha comès errors, ‘però l’única manera d’avançar és cometent errors’. Pel delegat, ‘a l’any 1975 es va plantejar un genocidi contra el poble sahrauí, i des de llavors, em resulta molt difícil diferenciar entre el poble sahrauí i el Front Polisario. El Front Polisario és l’instrument que té el poble sahrauí i ha de complir una responsabilitat històrica. Tot el poble sahrauí s’identifica amb el Polisario, que és qui ha fet possible que es reconegui internacionalment al poble sahrauí’. Emboirik també va explicar que ‘tenim una estructura estatal, amb ministeris, escoles, tarbies (escoles bressol), hospitals... Per primera vegada en la història el poble sahrauí s’ha dotat d’una estructura administrativa i d’una experiència que podrà aplicar en el futur’. En la part més punyent de la seva intervenció, Emboirik Ahmed declarà que actualment s’estan violant els Drets Humans al Sàhara Occidental, s’estan espoliant les riqueses naturals, i ara s’està utilitzant la fam com una arma, en referència a la manca d’aliments que pateixen els campaments de refugiats de Tindouf. Segons el delegat, ‘la gran dificultat que tenim és que no disposem d’una economia d’abastiment. Sobrevivim gràcies a que hi ha molts amics i organismes que ens ajuden, però ara la Mitja Lluna Roja ha fet una crida internacional perquè estem en un moment molt delicat, doncs el PAM (Programa d’Aliments Mundial) i l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats) estan retenint els aliments que ja han estat subministrats pels països donants. Els dipòsits alimentaris dels campaments estan buits i tinc la sensació que això es deu a pressions polítiques’. El delegat del Front Polisario va remarcar el fet positiu de que el dijous es fes la primera reunió de l’Intergrup del Parlament de Catalunya, així com que el dissabte (avui) es fes una reunió a Santander de tots els Intergrups parlamentaris de l’Estat Espanyol, amb representants de les distintes forces polítiques, inclosos els socialistes. Segons Emboirik, ‘agraïm aquests i qualsevol altre suport, però no estem contents amb la postura del govern espanyol’. I acte seguit va denunciar la venda al Marroc, per part del govern espanyol, de 1.500 carros blindats amb torpedera, afegint que ‘això mobilitza a un exèrcit. Algú li està fent el treball brut a França. L’acord Tripartit de Madrid va ser un acord de mercaders, però no hi ha cap diferència amb la venda dels blindats. I el govern espanyol tampoc pot abstenir-se com ha fet en les dues darreres resolucions sobre el Sàhara a les Nacions Unides. Perquè, a més, Espanya, en aquest tema, és la veu de la Unió Europea. D’altra banda, fa anys que estem en una situació d’alto el foc, però en canvi, les tropes espanyoles sí que hi són a l’Afganistan però no al Sàhara amb la MINURSO (Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental), on serien molt benvingudes per la població sahrauí’. Emboirik Ahmed va remarcar que ‘Espanya ha perdut la imparcialitat. Estem realment enfadats. No es pot parlar de pau venent alhora 1.500 carros blindats. Aquest armament significarà un enfortiment estratègic important per al Marroc. Els marroquins estaven necessitats, i així s’han cobert les seves necessitats. I els objectius de la compra no són pacífics. Per nosaltres, això ens crea una situació de pre-guerra i ens obliga al Front Polisario a donar una explicació al poble sahrauí, perquè és el Front Polisario el qui ha fet concessions durant tots aquests anys’, en referència a l’aposta feta per la via pacífica. El delegat va advertir també que ‘el Marroc no és un país democràtic’ i que, per tant, els seus plans d’autonomia no tenen cap valor ni en el context intern del seu propi estat; ‘l’autonomia és un miratge’, digué. Per Emboirik, el que està succeint és un conjunt de fets que no coincideixen per casualitat (plans d’autonomia del Marroc per al Sàhara Occidental, venda d’armaments, repressió als Territoris Ocupats, amenaça de fam als campaments...). El delegat afirmà que existeix un intent premeditat per destruir al poble sahrauí, manifestant que ‘nosaltres no podem acceptar que Estats Units, França, Espanya ni ningú intenti destruir-nos. 30 anys són suficients. Tanta crueltat és innecessària. L’únic que aconseguirà és vessar sang a la zona’. Per finalitzar, el delegat va fer una crida a la responsabilitat espanyola: ‘Som una excolònia espanyola i Espanya, jurídicament, encara és la potència colonial. Espanya no pot regalar la sobirania a cap altre país’. Raül Carretero, abans de donar la paraula a Mohamed Ahmed, del departament Internacional d’AFAPREDESA, va comunicar als assistents que el Comitè Aminetu havia realitzat una anàlisi dels 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, a partir del qual han pogut constatar que 17 articles són violats sistemàticament al Sàhara Occidental. Mohmed Ahmed, que ha estat uns dels membres de la delegació civil sahrauí que ha pres part al Fòrum Social Mundial 2007, celebrat a Nairobi, Kenya, va iniciar la seva intervenció tot manifestant que ‘l’ONU va ser creada pels guanyadors de la Segona Guerra Mundial. L’objectiu de l’ONU és vetllar pels seus interessos i, de la mateixa manera, el Sàhara Occidental no significa, ara per ara, cap amenaça pels interessos occidentals. Per tant, el Front Polisario està obligat a que el conflicte del Sàhara Occidental sigui atraient, i està obligat a donar explicacions al poble sahrauí, perquè aquest procés ha nascut mort. El Front Polisario ha de donar una explicació de les concessions fetes’. Pel representant d’AFAPREDESA, ‘no és la primera vegada que es venen carros de combat al Marroc. A l’any 99 es va vendre armament amb un preu simbòlic de 1 € per cada carro de combat, a canvi que mai no fossin utilitzats a Ceuta i Melilla. Ara, a més, els carros venuts per l’Estat Espanyol són d’alta tecnologia’, un fet que agreuja aquesta ja de per si preocupant circumstància. Segons Mohamed Ahmed, ‘el govern espanyol està violentant el dret internacional amb l’esmentada venda i amb la venda anterior d’aparells de raigs infrarojos que detecten l’escalfor humana, un material lliurat al Marroc amb l’excusa de fer-lo servir per combatre les màfies d’immigrants il·legals, però que és utilitzat al llarg del mur que separa els Territoris Ocupats dels Territoris Alliberats’. Ahmed va posar l’exemple de Suècia, país que va subministrar armament al Marroc a través d’un mitjancer, els Emirats Àrabs, i que després d’una campanya de protesta ciutadana al país escandinau, els carros de combat lliurats varen ser tornats a Suècia. Ahmed va facilitar als presents algunes dades en matèria de violació dels Drets Humans: 526 desapareguts, fosses comunes amb més de 50 sahrauís enterrats, ‘caiguda lliure’ de sahrauís des d’helicòpters militars, deportació de sahrauís al Marroc, colonització de marroquins enviats als Territoris Ocupats... També va assenyalar que actualment ja es percep un conflicte bastant gran a les zones ocupades entre sahrauís i colons. Per Mohamed Ahmed, ‘durant el regnat de Mohamed VI, el poble sahrauí ha viscut la pitjor època en matèria de drets humans’. Segons Ahmed, la Intifada no va començar el 21 de maig de 2005, sinó a l’any 70. Ara, però, s’han ajuntat tot un seguit de factors que generalitzen la situació: - La població sahrauí ha dit prou i ha perdut la por. - Hi ha una nova generació disposada a lluitar. - Precisament, són els exdesapareguts els qui s’han convertit en l’elit de la Intifada. - Internet ha estat un instrument decisiu. Ara, una tortura arriba al moment a qualsevol racó del món. L’ús dels mòbils. - I l’existència d’un tipus de lideratge que és local, ja que hi ha comunicació amb els campaments però alhora es multipliquen les iniciatives pròpies. Ahmed considera que ‘des del punt de vista de la població civil, s’ha avançat molt. La gent té les seves pròpies iniciatives i ja no espera ordres des de fora. Això és força important, doncs ha estat un cop molt dur pel Marroc. També s’han generat exigències més radicals entre la població civil’. Pel representant d’AFAPREDESA, la Intifada ‘ha deixat clar que el poble sahrauí és Front Polisario i que el Front Polisario és poble sahrauí, i que l’un i l’altre estan units en una mateixa lluita per la Independència. Ara bé, hem de saber que el Marroc no cedirà, les Nacions Unides no faran res, l’impacte internacional de les violacions dels drets humans és petit malgrat que a dia d’avui les notícies que arriben d’aquestes violacions són constants. El missatge que rep la població sahrauí és més aviat decebedor. Mentrestant, el Marroc continua instigant arreu, com ha passat darrerament a Nairobi en el Fòrum Social Mundial, una trobada de 46.000 persones en què agents marroquins van intentar boicotejar la delegació sahrauí , però no ho varen aconseguir perquè va haver-hi una reacció de solidaritat impressionant per part de tothom’. Mohamed Ahmed afirmà que el clima de repressió als Territoris ocupats és terrible: ‘Actualment, a l’Aaiun no es pot fer res. Detenen a la gent a casa quan estan pintant les banderes. L’absència de la MINURSO és total, i les Nacions Unides confirmen la seva inutilitat. Mai havíem vist, fins ara, un informe elaborat per les Nacions Unides que fos secret. Un informe (en referència al que s’ha redactat sobre la situació del Sàhara Occidental) que deixa clar que hi ha una relació directa entre la violació dels Drets Humans als Territoris Ocupats i la violació del dret d’autodeterminació del poble sahrauí. França ha pressionat perquè aquest informe no surti a la llum pública. També hi ha un pacte de cavallers entre l’elit del PSOE i el Marroc que s’ha de denunciar. És evident que existeix un complot contra el poble sahrauí, sobretot en matèria de Drets Humans’. Davant aquesta situació, Ahmed manifestà que ‘s’ha de viatjar als Territoris Ocupats. S’ha d’incloure en les nostres agendes. Nosaltres estem organitzant una nova forma de lluitar. Des d’AFAPREDESA estem elaborant una guia per crear un moviment de brigades internacionals per acompanyar als defensors dels drets humans i els activistes sahrauís, seguint l’exemple de Chiapas i d’altres llocs d’Amèrica Llatina’. Ja en la part final de la seva intervenció, Mohamed Ahmed considerà que ‘el que està fent la comunitat internacional és molt greu, perquè està provocant la radicalització del conflicte. A la resistència sahrauí es comenta ja que no poden seguir rebent bufetades eternament. L’etapa pacífica és una fase de la lluita. Entre la joventut sahrauí hi ha una tendència cap a la defensa pròpia. Nosaltres insistim en la necessitat de fer una resistència pacífica, però no és fàcil. Si no hi ha una intervenció per part de la comunitat internacional, la lluita agafarà un altre rumb. No es pot contenir a un jove que ha vist com violen a la seva germana o torturen als seus pares davant seu’. Finalitzada l’exposició de Mohamed Ahmed, Emboirik Ahmed va afegir que ‘la lluita del poble sahrauí és una causa justa, i per això és necessari acabar amb ella a través d’una solució definitiva que passa per la Independència del Poble Sahrauí. I en aquesta lluita del poble sahrauí hi ha dos aspectes fonamentals a destacar: el gran procés que ha suposat de coneixement del poble sahrauí; i la gran participació i empenta de les dones sahrauís, veritables protagonistes en aquesta lluita’. Acte seguit es va donar pas al torn d’intervencions del públic. Una jove activista de Sant Andreu va preguntar quin paper jugaven els partits polítics i les institucions davant aquests fets. Varen respondre Anna Simó i Dolors Clavé. Anna Simó va explicar que l’Intergrup Parlamentari ‘Pau al Sàhara’ encara no s’havia constituït formalment en aquesta legislatura, i és per això que la junta de Portaveus ha nomenat provisionalment un representant de cada grup polític per aquesta qüestió, per tal d’assistir a la reunió d’avui dissabte a Santander. Tanmateix, Anna Simó va afegir que pel que respecta a ERC, el seu partit treballa per defensar el dret a l’autodeterminació i el fi de la colonització del Sàhara Occidental, vetllar pels drets dels homes i dones dels Territoris Ocupats, i per demanar que l’Estat Espanyol actuï amb coherència. Per la seva banda, Dolors Clavé respongué que el seu partit també està implicat en el suport a la lluita del poble sahrauí, però que les respostes no són gens positives: ‘El problema és que les coses que es fan són invisibles per als mitjans de comunicació. Costa molt. Cal que les fem visibles’. Per últim, intervingué la Núria Salamé de SAHARA HORTA, qui va voler donar les gràcies públicament ‘per la lliçó constant de dignitat que ha donat i dóna el poble sahrauí. Tant de bo que tots els pobles tinguessin sempre la mateixa dignitat’, unes paraules que foren molt ben rebudes per tots els assistents i serviren, de fet, per acomiadar l’acte per part de Raül Carretero, que convidà als presents a visitar l’exposició. Com heu pogut constatar, des de SAHARA HORTA hem realitzat un intens esforç per recollir amb el màxim de fidelitat l’acte. Pensem que fou un esdeveniment força rellevant, per tot el què es va expressar. Les paraules transcrites reflecteixen la duresa del moment que està vivint el poble sahrauí, les amenaces que planen damunt seu i també les oportunitats que sorgeixen per avançar en la lluita. A l’acte del divendres ens vàrem reunir al voltant d’un centenar de persones, un nombre elevat de gent per una xerrada un divendres a la tarda, però una quantitat insuficient si tenim en compte la solidaritat que el poble sahrauí requereix. Durant la xerrada es varen fer afirmacions que no poden passar desapercebudes, i paral·lelament es proposaren noves iniciatives com ara la d’intensificar les actuacions adreçades a denunciar la repressió que es viu als Territoris Ocupats. Hi estem plenament d’acord amb aquest objectiu primordial. Però també van haver-hi absències significatives. Es va donar per supòsit que tothom estava al corrent de la vaga de fam dels presos polítics de la ‘Carcel Negra’ de l’Aaiun, fet que ningú no va esmentar. Igualment, es va parlar de l’amenaça de fam als campaments (del xantatge, més aviat), i tampoc es va recordar l’esforç solidari que representa la Caravana. Es va convocar a la gent a viatjar als Territoris Ocupats i a organitzar brigades quan entre el públic hi havia càrrecs electes, no masses, però n’hi havia, i ningú va caure en la conveniència de muntar novament missions (o brigades) d’observadors com les de fa uns mesos, missions organitzades des de diferents punts de l’Estat Espanyol de manera encadenada, i que, recordem, no varen aconseguir entrar als Territoris Ocupats. Per últim, cap ciutadà/na aliè al nostre moviment que assistís ahir a l’acte va poder assabentar-se de l’elevat nombre d’organitzacions que donem suport a la tasca del Comitè Aminetu. Que no se’ns mal interpreti. Des de SAHARA HORTA no pretenem plantejar cap postura crítica, doncs formem part d’aquest moviment i creiem que tothom fa el que pot i més encara. Senzillament, volem alertar que la gravetat de la situació per la que travessa el Sàhara no ens ha de fer perdre ni la fermesa de les nostres conviccions ni molt menys la sang freda. I cal, per sobre de tot, plantejar de manera prioritària iniciatives adreçades a sumar esforços conjunts i sostenibles per tal d’eixamplar i enfortir el moviment de resistència, dins i fora dels Territoris Ocupats. El 2007, NOSALTRES, els sahrauís, hem de donar un salt qualitatiu en les estratègies de lluita per una pau justa al Sàhara. Això és indubtable. Però el més important és que al 2008 estiguem en disposició de fer el següent pas, obrint així un camí sense retorn cap a la Independència del Sàhara Occidental. En aquest recorregut, però, no es pot passar plana alegrement a 30 anys de contemplació del problema, i la solució, des d’una determinada perspectiva de la que tots hem participat. Sinó, el salt qualitatiu cap endavant es pot convertir en un triple salt mortal sense xarxa. I ja se sap, sense estar entrenats, sense mesures de seguretat i jugant-nos-ho tot a una sola carta, si fallem... Disposem de poc temps, és cert. Però la nostra principal arma és sumar, sumar i sumar... possibilitant que tot allò què fem, des de qualsevol indret, sumi. I que les sumes siguin ben visibles. Per continuar sumant... ... fins a la victòria. SAHARA HORTA