dijous, 22 de juny de 2006

Per una ACAPS participativa, alegre i solidària! Assemblea General Ordinària de Socis i Sòcies d'ACAPS
Dissabte, 8 de juliol de 2006, a les 9'30 h
Centre Cívic La Farinera del Clot
Gran Via de les Corts Catalanes, 837
(al costat de Plaça Les Glòries)
Barcelona

4 comentaris:

storico ha dit...

HOLA SAHRAUÍS D'HORTA, FELICITO LA VOSTRA INICIATIVA. ESPERO QUE SIGUI TAN PROFITOSA COM LES VOSTRES INTENCIONS. DESPRÉS DE MESOS D'ANGOIXA, ESTÀ MOLT BE SABER QUE HI HA ALTRA GENT QUE VOL FER DE LA SOLIDARITAT AMB EL POBLE SAHRAUÍ UN ACTE D'ALEGRIA, DE SINCERITAT, DESINTERESAT

POTSER A TOTS I TOTES PLEGATS, ENS HA PASAT COM ALS ACTIVISTES SAHRAUÍS QUE LLUITEN CONTRA L'OCUPACIÓ COLONIAL DEL MARROC ... QUAN NO SABIEN QUE FORA, A CATALUNYA I A ALTRES LLOCS HI HAVIA GENT QUE VOLIA DONAR A CONÈIXER LES SEVES ANGOXIES, LA SEVA LLUITA PER LA INDEPENDÈNCIA PEL SÀHARA OCCIDENTAL ... ARA ENS TOCA A NOSALTRES INICIAR LA NOSTRA INTIFADA

Anònim ha dit...

8/7, LA TERCERA INTIFADA

(O le lé, o la là, tindre aquests companys, és_el millor que hi ha!)

Mercès a tu, Toni. Som molts els què també volem agrair-te públicament el gran esforç i el magnífic treball que estàs realitzant pel bé de l’ACAPS.

Respecte al comentari que fas sobre “la nostra intifada”, el qual comparteixo, voldria afegir algunes reflexions.

A LA TERCERA INTIFADA ANIRÀ LA VENÇUDA!

Companys i companyes d'ACAPS:

Desprès de l’enorme satisfacció que va significar conviure amb molts de vosaltres en la festa democràtica del 10 de juny, tenia força ganes de posar en comú les meves sensacions. Però si no l’he fet fins ara ha estat per una raó ben clara: la nova ACAPS l’estem construint entre totes i tots, entre una àmplia majoria de socis i sòcies amb una voluntat tossuda que aposta pel canvi, un canvi profund promogut per iguals, pels socis i sòcies de la nostra entitat. Nosaltres, els i les de Sàhara Horta, sempre hem pretès caminar al vostre costat, com uns socis més, perquè el protagonisme de la nova ACAPS no ha de ser propietat exclusiva de ningú, sinó el resultat de l’esforç lliure i cooperatiu de TOTES i TOTS. El futur d’ ACAPS és del poble d’ ACAPS. Com ha de ser.

Ara, passada la Reunió de Socis i Sòcies d’ ACAPS celebrada en assemblea el 10 de juny de 2006, i un cop convocada l’Assemblea General Ordinària del dia 8 de juliol de 2006 per la Junta Directiva d’ ACAPS, voldria comentar el següent:

• Els socis i sòcies d’ ACAPS som gent digna, gent solidària, practiquem una solidaritat política - de la que som ben conscients - que alhora és humanitària, tenim cervell i cor, som ciutadans intel•ligents que pensem i estimem, que sabem pensar i estimar, que volem continuar pensant i estimant per mantenir la nostra relació d’amistat amb el poble sahrauí i donar-li tot el nostre recolzament. És per això que estem a l’ ACAPS, perquè som gent altruista que dediquem, voluntàriament, moltes hores del nostre temps privat per donar suport a un poble en lluita per la seva Llibertat. Un suport immens fruït d’una suma d’esforços que saben i volen cooperar entre ells. Que volen seguir cooperant entre ells. Perquè la unió fa la força.

• Som gent digna, som gent lliure, som gent solidària, i l’única ambició que ens mou no és individual, és col•lectiva i compartida: encara volem ser molts més!

• I, precisament perquè som gent digna, lliure i solidària, ja hem fet una primera intifada. La prova d’aquesta rebel•lió és que, malgrat les adverses circumstàncies que totes i tots coneixem, el noranta per cent (o més) dels socis actius d’ ACAPS hem apostat perquè els nens i nenes sahrauís facin Colònies a Catalunya l’estiu de 2006.

• Aquesta primera intifada individual dels socis i sòcies d’ ACAPS, parlada i decidida col•lectivament secció per secció, expressada formalment en uns casos (és a dir, com a acord de secció, acord que –recordem- ha acabat sent majoritari si llegim l’acta de la Junta Directiva d’ ACAPS del 22 d’abril), i “informalment” en altres situacions (seccions que fan Colònies de forma “no oficial” però si real a través d’un grup de socis de la secció que són qui les organitzen), aquesta primera intifada ha donat pas a la creació d’una xarxa solidària de contactes i complicitats entre socis, i entre seccions, que s’ha traduït, en un segon moment, en l’assistència a la reunió desenvolupada el dissabte 10 de juny.

• Hi ha una afirmació que resumeix perfectament la revolta pacífica, democràtica i participativa que estem protagonitzant els socis i sòcies d’ ACAPS. Diu així:

“Els rebels es busquen entre ells. Caminen els uns vers els altres. Es troben. I, junts, trenquen noves barreres.”

Els companys i companyes que van tenir la determinació i la sort d’assistir a la reunió del 10 de juny saben a què em refereixo. Algú recorda la presència d’un nombre tant elevat de socis i sòcies d’ ACAPS en una assemblea general? Algú recorda un nombre tant gran de vots, presencials i delegats, reunits en una sessió d’aquestes característiques? La meva opinió és que 200 VOTS de socis i sòcies d’ ACAPS a favor d’instar a la Junta Directiva a què decideixi convocar immediatament l’Assemblea General Ordinària, respectant els procediments i terminis previstos als nostres estatuts, és una mostra nítida i contundent de per on aniran les coses a partir d’ara.

• Però tant o més motivador que la quantitat de vots reunits el 10 de juny va ser l’oportunitat de comprovar, in situ, l’aposta ferma i serena de tots els socis allà representats per construir una associació amb un estil de treball radicalment diferent. Una associació que ja té un mirall on reconèixer-se: la reunió del 10 de juny. Una reunió constructiva, distesa, on la gent es va trobar ben tractada perquè es va parlar en total llibertat i amb respecte, mirant cap el futur. Una reunió en què es van adoptar decisions assenyades presses per gent amb seny, és a dir, per totes i tots els que allà hi érem. Una reunió participativa amb ganes d’escoltar les aportacions individuals per recollir-les i millorar les nostres decisions col•lectives. Una reunió, en definitiva, de gent amb criteri propi, de bona gent amb voluntat de col•laborar per transformar l’ ACAPS en una organització forta, transparent, democràtica, participativa i unida en l’esforç conjunt de tots i totes per continuar sent solidaris amb la lluita per la Independència del Poble Sahrauí, el nostre principal anhel.

• Durant l’actual procés de crisi, finalment hem constatat que aquest moviment intern de socis i sòcies d’ACAPS respon al sentir majoritari. Un moviment que també és profundament ètic, assenyat i respectuós amb la legalitat vigent i amb els estatuts de l’associació. En aquesta mateixa línia, la reunió de la Junta Directiva d’ACAPS del 16 de juny de 2006, en la què s’ha convocat l’assemblea del dia 8 de juliol, l’entenc com la primera part de la tercera i darrera “intifada general” destinada a retornar el poder de l’entitat a qui li correspon, als seus associats.

• Així doncs, i de cara a l’Assemblea General Ordinària de Socis i Sòcies d’ ACAPS del dia 8 de juliol de 2006, prego a tots els companys i companyes que penseu què "Una altra ACAPS és possible", que esmerceu totes les vostres energies i capacitats al servei d’aquesta fita comuna, i que expliqueu a la resta de socis i sòcies de les seccions a les que pertanyeu, així com als socis que conegueu d’altres seccions, quina és la motivació que ens guia i quins són els valors que ens identifiquen.

• Cal que l’Assemblea del 8 de juliol sigui de nou una gran festa, una festa solidària, democràtica i participativa, una festa que ens engresqui perquè les seves resolucions apuntin cap el futur. Tot, o molt, del què s’havia de dir ja s’ha fet saber als socis d’una manera o una altra. Des de Sàhara Horta us encoratgem, doncs, a realitzar una Assemblea positiva i constructiva. Prescindim dels mals rotllos (si volem, podem) i anem tots a una. Passem plana. Mirem cap endavant per guanyar un esdevenidor que és nostre. Depèn de nosaltres. Únicament.

• Aconseguim que l’Assemblea del 8 de juliol sigui la més participativa de la història d’ ACAPS. Aconseguim que un ampli gruix d’associats vinguin, i que aquells que no puguin deleguin el seu vot. Per assolir que el demà que ens espera esclati amb la potència necessària, fora bo, i fora maco, que el màxim de persones s’hi sentissin partícips. Us demanem que transmeteu amb convenciment aquesta idea. Feu arribar als socis i sòcies que pagarà la pena prendre part dels acords de l’Assemblea del dia 8, que no es penediran. Un “jo també vaig ser-hi” serà el millor regal.

• Encarem l’Assemblea del 8 de juliol amb fermesa, alegria, optimisme, serenor, intel•ligència i seguretat en un futur d’unitat impulsat per la lliure voluntat de la majoria de socis i sòcies.

Ens veiem a l’Assemblea del 8 de juliol!

Visca el Sàhara Lliure!


Miquel Mutiñó

Soci d’ACAPS d’Horta, "marefrustrada.prou!" i membre de Sàhara Horta

blanca ha dit...

després del que han escrit en Toni i en Miquel, jo no em veig amb capacitat de millorar-ho.
simplement dir-vos que estic amb vosaltres i com és evident ens veiem el dissabte 8 de juliol.
una abraçada,

miquel.prou! ha dit...

Blanca:

Gràcies pels teus comentaris, però, com tu ben saps, les paraules i les accions les anem construint col·lectivament. En lliure solidaritat. Tant sols em considero transmissor d’idees i voluntats treballades entre companys i companyes que, com tu mateixa, us esteu deixant la pell pel bé comú. Pel bé de l’associació, pel bé del moviment català de solidaritat amb el poble sahrauí, pel bé del Sàhara Occidental. Per la seva Independència. Per la seva Llibertat.

Una abraçada molt forta.

I, com diria el Che,...

.... Hasta la victoria siempre.

Ens veiem el 8/7!

Miquel