divendres, 30 de juny del 2006

Ja són aquí! Com cada any, els nens sahrauís han arribat a Catalunya per a gaudir de les colònies amb les famílies acollidores.

Les matinades dels dies 24, 25, 27 i 28 de juny els avions de Tinduf varen aterrar a l'aeroport del Prat i, talment com el batec del cor porta la sang als racons més minúsculs del cos, els nois i les noies sahrauís es varen anar distribuint per tot Catalunya, fins al poble o barri més petit del país. Aquest any n'han arribat més de 700 i a Horta, 12. Els infants a hores d’ara ja estan ben instal·lats en les llars, ja gaudeixen de bon menjar i d’una bona higiene, ja assisteixen al casal i d’aquí a poc començaran a passar les revisions mèdiques. I tot, en un entorn de companyonia, d’afectivitat i de complicitat. No és poc el que fem per ells, pels seus pares i per tots els sahrauís. Ens n’hem de felicitar: aquest any la tasca ha estat especialment dura, però el que hem assolit fins ara ja és molt important. I el més destacat, la flama de la solidaritat amb el poble sahrauí no s’ha estroncat. Aquest any les famílies acollidores d’Horta s’han implicat més que mai amb les colònies, la qual cosa augura un bon desenvolupament i un bon final (allò que comença bé acaba bé). Visca el Sàhara lliure, visquin les famílies acollidores i visquin les persones de bona voluntat!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs sí, tot ha anat bé. Tot i que alguns creien que no ens en sortiriem, que tot sortiria malament i les coses no funcionarien.
El que no saben és que treiem les forçes i les ganes d'on sigui per tal que la solidaritat amb el poble sahraui no s'aturi. Penso que era del tot absurd el boicot a la vinguda dels nens i nenes que fan d'embaixadors de la causa a casa nostra.
Us felicito per la vostra feina i endavant, que ens som molts amb ganes de treballar.
Ens veiem el dia 9.

Anònim ha dit...

Txell, totalment d'acord, però ens veiem el dia 8, no?
Que no hi falti ningú. L'ACAPS serà allò que els socis i sòcies vulguem que sigui.
I ara hi tenim molt a dir.

Anònim ha dit...

Ui, si el dia 8. Va ser un lapsus....

Anònim ha dit...

Em dic Alícia, de Sant Antoni de Vilamajor. Vaig demanar una nena i em van adjudicar un nen. No m'ha arribat res de res. Quan arribaran els que falten? Hi ha famílies que encara esperen i no ens doneu la informació que ens cal.
Alimariona@hotmail.com

Anònim ha dit...

Gràcies a tu, Txell. Aquest èxit és mèrit de totes i tots. Ha estat un treball en equip. Hem reconstruït una xarxa solidària... entre nosaltres, l’única manera decent i efectiva per a actuar solidàriament amb altres éssers humans. En el nostre cas, amb el poble sahrauí.

El dia 8 serem moltes i molts. Ens retrobarem per tancar definitivament un procés i celebrar-ho amb alegria. I ho farem amb el cap ben alt, la ment lliure, la mirada clara i el cor ardent. No d’odi, sinó d’amor. Amor vers la majoria de companyes i companyes de l’associació, en els què ens reconeixem. Com en un mirall. I amor cap els nostres germans sahrauís, que ara ens necessiten més que mai.

Ens veiem el 8/7!

Una forta abraçada,

Miquel
Sàhara Horta

Anònim ha dit...

Alícia:

No sé si ho saps, però aquest any les Colònies no les gestiona ACAPS sinó la Delegació del Frente Polisario a Catalunya. Ha estat gràcies al Polisario i a la majoria de socis i seccions d’ACAPS, a la resta d’entitats del moviment català de solidaritat amb el poble sahrauí, i a les institucions que li donen suport, que enguany han vingut més de 700 nens i nenes sahrauís a Catalunya. Al 2005, van ser 850. Et podem assegurar que ha estat tota una odissea treballar a contrarellotge per aconseguir que el màxim número possible de nens vinguessin aquest estiu al nostre país. Però per culpa d’uns pocs, que no és ni el Frente Polisario ni les associacions ni les persones que estem treballant per fer possibles les colònies, hi ha infants que s’han quedat al Sàhara. Nosaltres mateixos, a Horta, acollim només 12 quan sempre teníem uns 20 nens i nenes. El perquè no han vingut aquests 8 infants caldria preguntar-s’ho a altres persones (que ara no et diré per discreció, però que segur pots demanar-ho perquè t’ho expliquin companys teus d’ACAPS). D’altra banda, veure’s obligats a treballar d’aquesta manera tant accelerada, malgrat la nostra voluntat, ha dificultat, per exemple, el poder fer la campanya de recerca de famílies acollidores amb més temps, i permetre també amb més temps anar explicant els objectius del projecte. Explicar, per exemple, i t’ho dic amb tot el carinyo i respecte, que ni “demanem” ni se’ns “adjudica”, que els nens són persones que van molt més enllà de “res de res”, que sempre s’ha agraït moltíssim a les famílies acollidores el seu gest i esforç altruista, però que la solidaritat no és anar al Corte Inglés, car ajudes quan pots i com pots, sense distincions, perquè tots, nens o nenes sahrauís, ho necessiten.

La precarietat en què viuen els sahrauís fa que un camió espatllat en mig del desert, el qual no hi arribarà a temps a l’aeroport de Tinduf, provoca que els seus petits passatgers es quedin sense vacances, perquè llogar un altre avió costa molts calés. En el Sàhara Occidental, l’Estat marroquí empresona i tortura als sahrauís només pel fet de ser-ho. I a l’hamada, si plou torrencialment, la gent ho perd tot, o quasi tot, que és ben poc en termes materials. Als campaments de refugiats, la gent menja quan pot, que no és massa i cada vegada menys.

Companya Alícia, problemes de nens que no hi arriben, o de preferències no satisfetes d’una família (en el sentit d’acabar acollint un nen quan es volia una nena) sempre s’han donat, malgrat que normalment s’intenta fer-ho el millor possible perquè nens sahrauís i famílies acollidores puguin passar un molt bon estiu (i que generalment és així). Has parlat amb la Delegació o amb algun responsable de la teva comarca? Si mires a la web del Polisario veuràs molts telèfons i contactes que et seran força útils.

Però, insisteixo, no som nosaltres els què esperem, són els sahrauís. Entre ells, també els nens i nenes de l’hamada. I ja fa més de 30 anys. No 30 hores, ni 30 dies, ni 30 setmanes, ni 30 mesos. 30 maleïts anys.

Una abraçada i gràcies per aportar-nos els teus comentaris sincers,

Miquel
Sàhara Horta