Darrerament s’ha publicat una informació sobre un suposat frau en el repartiment de l’ajut humanitari als campaments de refugiats sahrauís provinent de la Unió Europea. Aquesta informació coincideix cronològicament amb la posta en marxa del Forum Cros Montana, organitzat pel Marroc a la ciutat sahrauí ocupada de Dahla. També s’ha publicat una crida de Nacions Unides per demanar ajuda alimentària per als camps de refugiats.
Podríem estar divagant, durant setmanes i mesos, sobre si hi ha hagut o no frau, sobre si els algerins s’aprofiten de la situació dels sahrauís, sobre si la població sahrauí es beneficia de l’ajuda que arriba als campaments... L’única conclusió vàlida és que no existiria aquest problema sinó hi haguessin refugiats, si el conflicte del Sàhara Occidental hagués finalitzat, si la població sahrauí pogués gaudir lliurement dels rics recursos naturals del Sàhara Occidental. Resumint, no caldria ajuda humanitària per als campaments de refugiats, si l’ONU obligués el Marroc a complir amb les resolucions de Nacions Unides i la legalitat internacional.
 |
| Projecte TARBIES. Desembre de 2013 |
Referent al suposat frau, fixat a l’any 2007 i que ara sembla que interessa esbombar-ho, és més que dubtós. Es podria basar amb grans arguments com que als mercats dels camps de refugiats es venen sabons i galetes amb el segell de les Nacions Unides o que es poden comprar el gas i l’aigua que Algèria subministra a les famílies. Però es té en compte quin tipus d’ajuda arriba als campaments – per exemple un sol producte durant molt de temps – mentre que les necessitats en són unes altres? Les famílies s’han d’obligar a només consumir aquell producte o poden intentar bescanviar-lo? Es té en compte la legislació sobre l’ajuda humanitària pel que fa al transport, duanes, distribució, gestió, auditories, productes malmesos...? Als campaments de refugiats sahrauís les necessitats més bàsiques de la població no estan cobertes i no caldrien si l’ONU complís amb la seva responsabilitat d’implementar un referèndum d’autodetermació del Sàhara Occidental. El fantasma d’algun suposat frau no ha de servir d’excusa per retirar l’ajut a una població víctima de la inoperància de la comunitat internacional.
Fa prop de 40 anys que milers de sahrauís s’estan resistint al mig de la inhòspita hamada algerina, mentre la Unió Europea mira cap a l’altra banda, la corona alauita del Marroc. La Unió Europea (UE) signa acords amb el Marroc, una relació comercial privilegiada, en les xarxes energètiques, en les infrastructures de transport, en matèria de seguretat, immigració i lluita contra el terrorisme, ... I recordem l’Acord de Pesca de la UE amb el Marroc per a l’espoli dels recursos naturals sahrauís, acord que vulnera la legislació internacional.
Coincidint amb tot plegat, llegim com l’ONU fa una petició vergonyosa de suport al programa d’alimentació per als campaments de refugiats sahrauís. Ja hem explicat que el Sàhara Occidental és ric en recursos naturals i, per tant, el que hauria de fer l’ONU és complir amb el seu propi mandat. La mateixa vergonya sentim per l’ONU pel que fa a la MINURSO: les NNUU són incapaces de dictar a la MINURSO del mandat de vetllar pels respecte dels drets humans.
Fem un reconeixment de la feina feta per ACNUR, ni UNICEF ni el PMA, així com les ajudes humanitàries de la UE, però que no ens enganyin... se’n diu ajuda (caritat, almoina...) i càrrec de consciència. L’ONU i la UE (l’Estat espanyol, evidentment) tenen la clau per resoldre el conflicte i haurien de desbloquejar-lo i solucionar-lo. El moviment solidari seguirem treballant per ajudar al poble sahrauí a construir el seu país, a recuperar la seva terra i la seva llibertat.
Albert Giralt
Federació ACAPS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada