
A més de tots aquests aspectes generals gens favorables a la cooperació catalan, la situació s’agreuja pel que fa al poble sahrauí. La manca de voluntat de la Generalitat de Catalunya de cooperar amb el poble sahrauí la personalitza Carles Llorens, Dir. General de l’ACCD, que no reconeix al Front Polisario i ha dipositat la seva confiança en la marroquina Aouatif Stitou Ahajiou, nomenada Adjunta al Dir. General de Cooperació al Desenvolupament.
Així mateix, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha creat un Grup de Treball d’ajuntaments per promoure la cooperació local catalana al Marroc. De la mateixa manera, triplicant els esforços catalans per satisfer el Marroc, l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Barcelona impulsa la generació d'un espai de partenariat amb el Marroc, la Plataforma Local Med-Marroc, donat que considera el Marroc com a país prioritari. En aquest context políticament greument desfavorable a la cooperació i a la solidaritat amb el poble sahrauí, les subvencions i la cooperació impulsada per l’administració catalana, majoritàriament presidida per CiU, prioritza el Marroc i ofega al poble sahrauí, prioritza les empreses al Marroc en comptes de la solidaritat, prioritza les relacions comercials al Marroc sense tenir en compte el conflicte del poble sahrauí, el respecte als drets humans i el dret d’autodeterminació. Un dret d’autodeterminació al qual aspirem els catalans i que els nostres governants neguen al poble sahrauí. Amb l’actual govern, la Generalitat de Catalunya és l’única comunitat autònoma que no té cooperació directa amb la República Àrab Sahrauí Democràtica.
Octubre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada