dissabte, 11 de maig del 2013

El FRONT POLISARIO: 40 anys de resistència


   La història del Front Polisario és la història de la lluita per la llibertat i la dignitat del poble sahrauí. Al 20 de maig de 1973, El Uali Mustafà Saied, juntament amb altres dirigents nacionalistes, va crear el Front POLISARIO (Frente Popular para la Liberación de Saguia el-Hamra y Rio de Oro), per llluitar contra l’ocupació colonial espanyola, ara farà quaranta anys. Una altra data importantíssima és l’any 1975, on el Front POLISARIO va ser clau per organitzar la resistència, la fugida i la protecció de la població sahrauí davant la invasió militar marroquina i mauritana. Així també, cal recordar el 27 de febrer de l’any 1976, l’endemà de l’abandonament i la fugida vergonyosa de l’Estat espanyol, en què el Front POLISARIO proclama la República Àrab Sahariana Democràtica (RASD) i comença a dotar-se d’estructures d’estat, per fer front a la guerra i l’organització de la resistència i dels campaments de refugiats. Finalment, cal recordar la signatura de l’alto-al-foc del 1991, que teòricament havia de garantir la celebració d’un referèndum d’autodeterminació del Sàhara Occidental.

  Aquests quaranta anys són anys de resistència, de lluita desigual, de dignitat, d’orgull, de dolor i de paciència. Fa molts anys, massa, que els sahrauís estan esperant la celebració d’un referèndum d’autoderminació com a culminació de la descolonització del Sàhara Occidental. I mentre esperen, el Marroc manté una ocupació il·legal de la majoria del territori del Sàhara Occidental. Una ocupació que no es reconeguda per cap país de la comunitat internacional. La intransigència marroquina ha paralitzat contínuament el procés de pau, amb tota impunitat, emparat per la inoperància i la complicitat de la comunitat internacional, que permet l’incompliment de nombroses resolucions de l’ONU.
  En tots aquests anys de conflicte, poques coses han canviat: continua el bloqueig del procés de pau; continua la violació sistemàtica dels drets humans per part del Marroc als territoris ocupats i continua l’espoli de les seves riqueses naturals. Però també ha augmentat la resistència heroica i màrtir als territoris ocupats, on s’ha perdut la por a la repressió, maltractament, violació, tortura, presó o desparició. Així mateix, s’han organitzat d’una manera exempar els campaments de refugiats, en unes condicions duríssimes, extremes.
  Però l’aniversari ha de servir per reflexionar sobre com afrontar els nous escenaris actuals de la població sahrauí (resistència, intifada, manca extrema de recusos als campaments de refugiats i diàspora) i l’escenari polític internacional. Cal fer un nou pas dicidit cap a una estratègia que condueixi el conflicte del Sàhara Occidental cap a una solució final, cap a la independència.
  El conflicte del Sàhara Occidental és polític i s’acabaria amb l’exercici del dret d’autodeterminació del poble sahrauí, d’acord amb les resolucions de les Nacions Unides. El poble sahrauí manté la determinació de lluitar per recuperar allò que se li ha robat – la llibertat i el territori – i l’orgull que és un poble que mai ha estat vençut militarment. Nosaltres estarem al seu costat.

Article publicat per ACAPS a: http://acapscat.wordpress.com/2013/05/11/el-frente-polisario-40-anys-de-resistencia/